Video
Transcripció
Què passaria si el nostre Univers
vingués amb un botó d’autodestrucció
per eliminar-se a ell mateix
tant netament i eficientment,
que totes les coses físiques
deixarien d’existir
i la vida seria impossible
per sempre.
La catàstrofe ecològica definitiva -
la decadència del buit.
…
Per explicar com el nostre Univers
es podria destruir a sí mateix,
hem d’entendre dos principis:
Primer: nivells energètics.
Una idea central en física és que
tot té un nivell energètic.
Com més alt sigui el nivell, més energia tindrà el sistema.
La fusta, per exemple, té un nivell alt.
Es pot cremar, un procés que
allibera l’energia química emmagatzemada en els seus enllaços moleculars
i la converteix en calor.
La cendra restant es troba en un
nivell energètic més baix que la fusta anterior.
Segon: estabilitat.
Tot en el nostre Univers s’intenta moure
cap al seu estat fonamental, en el qual és completament estable
i té la mínima energia possible.
Per exemple, una pilota en una turó és inestable
i té molta energia potencial.
Quan és pertorbada, rodolarà cap abaix fins a la vall
i perdrà la seva energia potencial en el procés.
La pilota es troba ara en el seu estat fonamental i estable.
Quedarà així.
Tot en el nostre Univers
segueix aquests dos principis.
Si quelcom té molta energia,
és inestable i se’n vol desfer
per convertir-se en estable
i arribar al seu estat fonamental.
Això és veritat per a tots els sistemes
fins i tot per l’extrany món de la
mecànica quàntica.
Si la nostra comprensió de la física és correcta, aleshores l’Univers
rep les seves propietats dels camps quàntics.
Els hem explicat en detall
en un altre video.
Per aquest video, imagina’t-els
com les normes de l’Univers.
Els diuen a les partícules com
comportar-se i interactuar.
Com qualsevol cosa a l’Univers,
volen estar en el nivell de mínima energia possible,
que es coneix com a l’estat del buit.
Això no té res a veure amb
el buit de l’espai.
Només se l’anomena d’aquesta manera
perquè els científics són dolents a l’hora de posar-li noms a les coses.
Aleshores diem que els camps han arribat al seu
estat de buit, excepte potser un.
És possible que el camp de Higgs
no sigui estable, sinó metastable, que és
una manera sofisticada de dir que
preté ser estable però en realitat no ho és.
Es trobaria en un buit fals.
El camp de Higgs és el responsable de
donar a les partícules la seva massa,
la qual cosa governa pràcticament totes
les interaccions de l’Univers.
Què passaria si el camp de Higgs es trobés en un fals buit?
Pensa en la nostra pilota en una vall:
la bola és el camp de Higgs.
La vall podria no ser l’estat de mínima energia pel camp de Higgs.
Hi podria haver una vall més profunda a la qual vol anar-hi.
Això voldria dir que el camp de Higgs té molta energia potencial,
esperant a ser alliberada.
El camp de Higgs podria ser com un tros de fusta
però banyat en gasolina,
esperant a encendre tot l’Univers.
Una gúspira aleatòria com el túnel quàntic
podria alliberar l’energia potencial
del camp de Higgs.
Això podria passar en qualsevol moment
i sense avís previ.
Si en qualsevol punt de l’espai,
l’anomenada decadència del buit comencés,
no hi hauria marxa enrere.
Mentre el camp de Higgs col·lapsa
al nivell de mínima energia,
alliberaria una quantitat massiva
d’energia potencial.
Aquesta energia impulsarà l’espai al seu voltant
per sobre la barrera, que alliberarà
més energia potencial.
Una esfera del nou camp de Higgs estable,
o buit vertader, creixeria a la
velocitat de la llum en totes direccions.
Imagina-t’ho com un mar de gasolina,
del tamany de l’Univers, cremant-se.
Aquesta esfera està envoltada
d’una closca d’energia que devora tot
el que toca.
Qualsevol cosa que toca
és eliminada.
La bombolla continuarà creixent per sempre,
esborrant l’Univers al seu pas.
No podríem detectar-ho de cap manera
per culpa de la seva velocitat.
Però no podríem fer res de totes maneres.
La nostra destrucció seria instantània,
en una fracció de segon,
la Terra hauria desaparescut.
Però encara és pitjor.
Si el nivell energètic
del camp de Higgs canvia,
canvia tota la física.
En l’esfera de buit vertader,
el model estàndard seria enderrocat,
substituït per físiques diferents
que no coneixem -
com es comporten les partícules fonamentals,
com els àtoms s’uneixen,
com reaccionen els compostos químics.
La decadència del buit no només destruiria la vida,
destruiria la química en si,
provocant que la vida tal i com la coneixem fos impossible.
Simplement no en tenim ni idea
de com seria estar a dins.
Podria ser una ombra del que és ara,
o no.
No ho sabem.
Si la decadència del buit succeeix,
el panorama és certament fosc.
Si ara mateix estàs una mica preocupat,
no ho estiguis.
En aquest punt, el buit fals és especulació
basada en el nostre coneixament actual de
la física de partícules, que podria estar equivocat.
És com utilitzar un regle
per a mesurar un continent.
…
És clar, ho pots fer, però et pots equivocar
lleugerament al final.
Ara mateix, ningú pot dir si la decadència del buit
és real
o només una idea aterradora.
Però encara que una o diverses esferes
de la mort ja s’hagin començat a expandir,
l’Univers és tant gran
que és probable que no ens atrapin
durant milions d’anys.
Si es troben suficientment lluny,
és possible que no siguin capaces d’atrapar-nos
per culpa de l’expansió de l’Univers.
La velocitat de la llum no és tant ràpida
a l’escala de l’Univers.
Per tant, tot i que que la decadència del buit és
fascinantment aterridora,
ara mateix hi ha altres coses
que ens haurien de fer més por.
I,al contrari de la decadència del buit,
tenim el poder de preparar-nos
de la majoria.
Videos com aquest
necessiten hores per fer-ser, així que
dóna’ns recolzament a Patreon
si t’agradaria aprendre més coses sobre
la destrucció de tot.
Realment ens ajuda.
Probem de destruir l’Univers
almenys una vegada cada pocs mesos.
Així que digue’ns als comentaris,
si tens escenaris apocalíptics
que t’agradaria que expliquéssim.
Subtitulat per Gabriel S.