Video

Transcripció

La vida és fonamentalment diferent de les coses inhertes… o no?

El físic Erwin Schrödinger va definir la vida així:

Les coses vives eviten caure en el desordre i l’equilibri.

Que vol dir això?

Imaginem que la teva carpeta de descàrregues és l’univers;

Va començar endreçada però es va anar tornant caòtica amb el temps.

Invertint energia pots re-aconseguir l’ordre i endreçar-la.

Això és el que els éssers vius fan.

Però, què és la vida?

Tots els éssers vius d’aquest planeta són fets de cèl·lules.

Una cèl·lula, és un robotet de proteïnes massa petit com per sentir o experimentar res.

Té les propietats justes per viure:

Té unes parets que la separen de l’exterior, creant així l’ordre;

s’autoregula i es manté en un estat constant;

s’alimenta per sobreviure;

creix i es desenvolupa;

es relaciona amb l’entorn;

està subjecta a l’evolució;

i es reprodueix.

Però cap de les parts que formen una cèl·lula té vida pròpia.

Sinó que tot reacciona químicament, creant reaccions

que comencen altres reaccions, que comencen altres reaccions…

A cada cèl·lula, cada segon s’hi duen a terme milions de reaccions químiques

que conformen una complexa orquestra .

Una cèl·lula pot construir centenars de tipus de proteïnes:

des de les més simples, a les més complexes micro-màquines.

Imagina conduir un cotxe a 100km/h i alhora anar-lo reconstruint

amb totes les coses que recollissis del carrer.

Això és el que les cèl·lules fan.

Però cap part de la cèl·lula té vida; tot és matèria morta

que es mou amb les lleis de l’univers.

És la vida el conjunt de totes aquestes reaccions que s’estan duent a terme?

Tard o d’hora, tots els éssers vius moriran.

L’objectiu de tot el procés, es prevenir aquest final produint noves entitats

i amb això, volem dir ADN.

La vida és, d’alguna forma, un munt de coses que porten informació genètica arreu.

Cada ésser viu està subjecte a l’evolució

i l’ADN que desenvolupa les millors característiques sobreviu.

Aleshores, la vida és l’ADN?

Si treus l’ADN de la seva càpsula, és una mol·lècula molt complexa,

però no pot fer res per si sola.

Aquí és on els virus ho compliquen tot.

Els virus són filaments d’ARN o ADN en una petita càpsula

que necessiten les cèl·lules per poder fer coses.

No estem segurs de si són éssers vius o no.

I això que hi han 225.000.000 m3 de virus a la Terra!

No semblen patir gaire pel que pensem d’ells.

Fins i tot hi ha virus que envaeixen cèl·lules mortes i les reanimen

per poder-les utilitzar d’hostes, cosa que encara difumina més la linia.

O els mitocondris

Aquests són les fonts d’energia de cèl·lules més complexes

que prèviament havien estat bacteris lliures que van associar-se amb cèl·lules més grosses.

Aquests encara tenen el seu propi ADN i és poden reproduïr per si mateixos, però

ja no són éssers vius; són morts.

Per tant van bescanviar la seva vida a canvi de la supervivència del seu ADN

cosa que significa que els éssers vius poden evolucionar en éssers morts si això és beneficiós

pel seu codi genètic.

Aleshores, la vida pot ser informació que s’assegura la seva existència continuada.

Llavors, que és la IA (inteligència artificial)?

Segons les definicions més comunes, estem a punt de poder crear vida artificial

dins els ordinadors

és tan sols qüestió de temps fins que la tecnologia ens ho permeti.

I no és pas ciència ficció,

hi ha molta gent treballant activament en aquest camp.

Podries discutir si els virus d’ordinador son vius!

Mm, d’acord. Per tant, que és la vida?

Coses, processos, ADN, informació…?

Això s’ha tornat confús molt ràpid.

Una cosa és ben clara:

la idea que la vida és fonamentalment diferent a allò inert

per que conté algunes coses no físiques

o perquè és governada per diferents principis que els dels objectes inanimats

és errònia.

Abans de Charles Darwin, els humans dibuixaven una línia entre ells i la resta d’ànimals.

Hi havia quelcom màgic en nosaltres que ens feia especials.

Un cop vam acceptar que som com la resta d’éssers vius, un producte de l’evolució

vam canviar aquesta línia.

Però com més n’aprenguem sobre el que els ordinadors poden arribar a fer i com la vida funciona,

com més a prop siguem de crear la primera màquina que encaixi a la nostra descripció de vida,

el més a prop serem de danyar la imatge que tenim de nosaltres mateixos.

I això passarà tard o d’hora.

I aquí tens una pregunta:

si tot el que hi ha a l’univers està fet del mateix,

vol dir que tot a l’univers és mort

o que tot és viu?

És només una questió de complexitat?

Vol això dir que no podem morir mai

perquè en realitat mai hem estat vius?

Són la vida i la mort questions irrellevants, i encara no ens n’hem adonat?

És possible que siguem més part de l’univers que ens envolta del que creiem?

No ens miris; no tenim cap resposta per a tu.

Són questions perquè hi reflexionis.

Al cap i a la fi, és el pensar en coses com aquestes el que ens fa sentir vius

i ens proporciona comfort.

Subtiulat per: Adria F.