Video

Transcripció

Què passaria si el nostre Univers

vingués amb un botó d’autodestrucció

per eliminar-se a ell mateix

tant netament i eficientment,

que totes les coses físiques

deixarien d’existir

i la vida seria impossible

per sempre.

La catàstrofe ecològica definitiva -

la decadència del buit.

…

Per explicar com el nostre Univers

es podria destruir a sí mateix,

hem d’entendre dos principis:

Primer: nivells energètics.

Una idea central en física és que

tot té un nivell energètic.

Com més alt sigui el nivell, més energia tindrà el sistema.

La fusta, per exemple, té un nivell alt.

Es pot cremar, un procés que

allibera l’energia química emmagatzemada en els seus enllaços moleculars

i la converteix en calor.

La cendra restant es troba en un

nivell energètic més baix que la fusta anterior.

Segon: estabilitat.

Tot en el nostre Univers s’intenta moure

cap al seu estat fonamental, en el qual és completament estable

i té la mínima energia possible.

Per exemple, una pilota en una turó és inestable

i té molta energia potencial.

Quan és pertorbada, rodolarà cap abaix fins a la vall

i perdrà la seva energia potencial en el procés.

La pilota es troba ara en el seu estat fonamental i estable.

Quedarà així.

Tot en el nostre Univers

segueix aquests dos principis.

Si quelcom té molta energia,

és inestable i se’n vol desfer

per convertir-se en estable

i arribar al seu estat fonamental.

Això és veritat per a tots els sistemes

fins i tot per l’extrany món de la

mecànica quàntica.

Si la nostra comprensió de la física és correcta, aleshores l’Univers

rep les seves propietats dels camps quàntics.

Els hem explicat en detall

en un altre video.

Per aquest video, imagina’t-els

com les normes de l’Univers.

Els diuen a les partícules com

comportar-se i interactuar.

Com qualsevol cosa a l’Univers,

volen estar en el nivell de mínima energia possible,

que es coneix com a l’estat del buit.

Això no té res a veure amb

el buit de l’espai.

Només se l’anomena d’aquesta manera

perquè els científics són dolents a l’hora de posar-li noms a les coses.

Aleshores diem que els camps han arribat al seu

estat de buit, excepte potser un.

És possible que el camp de Higgs

no sigui estable, sinó metastable, que és

una manera sofisticada de dir que

preté ser estable però en realitat no ho és.

Es trobaria en un buit fals.

El camp de Higgs és el responsable de

donar a les partícules la seva massa,

la qual cosa governa pràcticament totes

les interaccions de l’Univers.

Què passaria si el camp de Higgs es trobés en un fals buit?

Pensa en la nostra pilota en una vall:

la bola és el camp de Higgs.

La vall podria no ser l’estat de mínima energia pel camp de Higgs.

Hi podria haver una vall més profunda a la qual vol anar-hi.

Això voldria dir que el camp de Higgs té molta energia potencial,

esperant a ser alliberada.

El camp de Higgs podria ser com un tros de fusta

però banyat en gasolina,

esperant a encendre tot l’Univers.

Una gúspira aleatòria com el túnel quàntic

podria alliberar l’energia potencial

del camp de Higgs.

Això podria passar en qualsevol moment

i sense avís previ.

Si en qualsevol punt de l’espai,

l’anomenada decadència del buit comencés,

no hi hauria marxa enrere.

Mentre el camp de Higgs col·lapsa

al nivell de mínima energia,

alliberaria una quantitat massiva

d’energia potencial.

Aquesta energia impulsarà l’espai al seu voltant

per sobre la barrera, que alliberarà

més energia potencial.

Una esfera del nou camp de Higgs estable,

o buit vertader, creixeria a la

velocitat de la llum en totes direccions.

Imagina-t’ho com un mar de gasolina,

del tamany de l’Univers, cremant-se.

Aquesta esfera està envoltada

d’una closca d’energia que devora tot

el que toca.

Qualsevol cosa que toca

és eliminada.

La bombolla continuarà creixent per sempre,

esborrant l’Univers al seu pas.

No podríem detectar-ho de cap manera

per culpa de la seva velocitat.

Però no podríem fer res de totes maneres.

La nostra destrucció seria instantània,

en una fracció de segon,

la Terra hauria desaparescut.

Però encara és pitjor.

Si el nivell energètic

del camp de Higgs canvia,

canvia tota la física.

En l’esfera de buit vertader,

el model estàndard seria enderrocat,

substituït per físiques diferents

que no coneixem -

com es comporten les partícules fonamentals,

com els àtoms s’uneixen,

com reaccionen els compostos químics.

La decadència del buit no només destruiria la vida,

destruiria la química en si,

provocant que la vida tal i com la coneixem fos impossible.

Simplement no en tenim ni idea

de com seria estar a dins.

Podria ser una ombra del que és ara,

o no.

No ho sabem.

Si la decadència del buit succeeix,

el panorama és certament fosc.

Si ara mateix estàs una mica preocupat,

no ho estiguis.

En aquest punt, el buit fals és especulació

basada en el nostre coneixament actual de

la física de partícules, que podria estar equivocat.

És com utilitzar un regle

per a mesurar un continent.

…

És clar, ho pots fer, però et pots equivocar

lleugerament al final.

Ara mateix, ningú pot dir si la decadència del buit

és real

o només una idea aterradora.

Però encara que una o diverses esferes

de la mort ja s’hagin començat a expandir,

l’Univers és tant gran

que és probable que no ens atrapin

durant milions d’anys.

Si es troben suficientment lluny,

és possible que no siguin capaces d’atrapar-nos

per culpa de l’expansió de l’Univers.

La velocitat de la llum no és tant ràpida

a l’escala de l’Univers.

Per tant, tot i que que la decadència del buit és

fascinantment aterridora,

ara mateix hi ha altres coses

que ens haurien de fer més por.

I,al contrari de la decadència del buit,

tenim el poder de preparar-nos

de la majoria.

Videos com aquest

necessiten hores per fer-ser, així que

dóna’ns recolzament a Patreon

si t’agradaria aprendre més coses sobre

la destrucció de tot.

Realment ens ajuda.

Probem de destruir l’Univers

almenys una vegada cada pocs mesos.

Així que digue’ns als comentaris,

si tens escenaris apocalíptics

que t’agradaria que expliquéssim.

Subtitulat per Gabriel S.