Video

Transcripció

L’any 1014, l’emperador bizantí Basil II va derrotar l’exèrcit búlgar i va capturar 15.000 presoners.

Els podria haver matat, però va tenir una altra idea.

Volia debilitar els seus oponents per les següents dècades.

Va ordenar que deixessin cecs a 99 de cada 100 presoners.

A la resta se li deixaria només un ull per guiar els altres a casa,

forçant les seves comunitats a ajudar-los durant la resta de les seves vides.

Avui dia, els humans estem subjectes d’un atac tant cínic com aquest

dut a terme per una lliga de supervillans anomenats NTD.

Un de cada set humans del planeta pateix una o més NTD, més que tota la població d’Europa.

Produeixen un dany inimaginable, incapacitant a incomptables persones,

destrueixen milers de milions de dòlars en ingressos, debiliten a les comunitats i alenteixen el progrés.

Què són aquests monstres trets d’una pel·lícula de terror, intentant sembrar el caos a la nostra espècie?

Les NTD (Enfermetats Tropicals Desateses) són causades per un enorme conjunt

de diferents paràsits com els cucs, les amebes, els bacteris o els virus.

Els símptomes són diversos i dignes d’un malson.

Alguns, com l’ancilòstom, competeix amb els cervells i els cossos dels infants per l’aliment,

impedint que creixin i afectant la seva intel·ligència.

Algunes NTD causen ceguera a causa d’horribles infeccions oculars.

Altres paràsits confinen els pacients al llit durant mesos,

fent-los malbé els òrgans interns i sovint escurçant l’esperança de vida dràsticament.

Altres causen desfiguracions horribles que porten a l’estigma social, una vida viscuda en la vergonya i l’atur.

També n’hi ha que són extremadament agonitzants. Provoquen picor constant i un dolor insuportable.

De fet, te’n presentem un: Dracun culiasis.

Si veus aigua infectada per ell accidentalment, no notaràs res durant un any.

Fins que un dia, de cop veuràs una butllofa a la cama.

El cuc s’allibera de la pell per deixar anar més larves.

L’única manera de treure’l és estirar-lo a poc a poc de la teva cama,

centímetre a centímetre, durant el curs de diverses setmanes,

perquè el Dracun culiasis ara medeix fins a un metre de llargada.

Tots estem d’acord que hauríem d’enviar tots aquests paràsits a l’infern.

És per això que els hi vam declarar la guerra, suplicant per eradicar a la majoria l’any 2020,

i ho hem intentat treballant molt.

El 1985, hi havia 3,5 milions de casos de Dracun culiasis arreu del món.

L’any 2015, n’hi havia 22.

Hem matat el 99,999% d’aquests petits monstres.

Ben aviat serà el primer paràsit que haurem eradicat.

Així que, encara que no generin grans titulars com l’ebola, realment passen coses increïbles quan parlem de NTD.

Totes les NTD tenen una cosa en comú:

prefereixen atacar a humans que viuen a les comunitats més aïllades

i que tenen menys capacitat per defensar-se.

Hi ha poblats que es troben a 500 km de la instal·lació sanitària més propera i sense carreteres.

O sigui que encara que hi hagi un remei disponible, i si ha de travessar una odissea fins a arribar al pacient?

Això va requerir un atac utilitzant la força bruta.

Per aniquilar les NTD d’una vegada per totes, es va llençar el programa sanitari

probablement més gran de la història humana, a una escala sense precedents.

Organitzacions de tots els camps estan treballant juntes ara mateix per eliminar les NTD per sempre.

Irònicament, totes les NTD són, de fet, evitables o curables.

Però la majoria només es poden controlar donant medicaments a totes les persones de les àrees de risc.

Això significa milions i milions de dosis de medicina, sovint per diverses NTD a l’hora,

durant el transcurs d’anys i en països sense cap infraestructura.

Els governs i les organitzacions sanitàries senzillament no ho podien fer totes soles.

Aquí, el món va tenir l’oportunitat de demostrar què pot aconseguir la producció industrial de medicines.

La indústria farmacèutica va fer un pas endavant i va distribuir les medecines necessàries gratuïtament,

i va prometre seguir fent-ho fins a eliminar aquestes malalties.

L’any 2020, quasi $18.000 milions en medicaments hauran estat distribuïts, la donació de medicaments més gran que el món ha vist mai.

També van ajudar a que les drogues arribessin a on es necessitaven.

Només l’any 2015, aquests tractaments van arribar a 850 milions de persones, més que la població de la UE i els EEUU combinada.

Les coses dolentes generen titulars.

Centenars de milions de persones vencent a unes malalties extremadament destructives,

en un acte sense precedents de cooperació, no.

Aquestes històries no s’expliquen tan sovint com s’hauria.

Cada dia passen coses bones, que porten al món cada vegada més a prop d’un futur sense patiment.

Així que, si algun dels teus amics necessita notícies esperançadores, ensenya-li aquest vídeo.

Nosaltres, com a espècie, podem aconseguir grans coses

sense cap altra motivació que la d’ajudar-nos els uns als altres.

És bo recordar-ho de tant en tant.

Aquest vídeo ha sigut possible gràcies en part a una subvenció de la “Bill & Melinda Gates Foundation”, i al teu suport a Patreon.com

Si vols ajudar-nos a fer més vídeos, pots fer-ho aquí.

Si estàs decebut per la falta de fets pertorbadors en aquest vídeo, aquí tens una llista de reproducció sobre la fi de tot!