Video

Transcripció

Què fa que l’ebola sigui tan perillós?

Com pot un virus afectar el

complexe i gran sistema de defensa del cos tan ràpid

i tan efectivament?

Donem un cop d’ull què fa exactament l’Ebola.

L’ebola és un virus.

Un virus és una cosa molt petita.

Una mica d’RNA o d’ADN

i unes quantes proteïnes

en una càpsula.

No té cap habilitat per a fer res

per ell mateix de cap manera,

i tan sols pot sobreviure i proliferar infectant cèl·lules.

Per evitar això, tenim el sistema immunitari

El sistema immunitari és molt complexe,

així que hem desenvolupat un sistema visual

que permet que s’entengui més fàcilment.

S’assembla a quelcom així:

centrem-nos en la part més crítica per entendre l’ebola

i ignorem la resta.

Normalment, les cèl·lules dendrítiques activaran l’exèrcit

de cèl·lules antivirus, les cèl·lules de recolzament

i indústries d’anticossos

que treballen conjuntament amb les cèl·lules guàrdies

per desfer-se de la infecció en qüestió de dies.

Però quan colpeja l’ebola, ataca

directament el sistema immunitari.

Unes de les primeres cèl·lules que s’apropia, són

les cèl·lules dendrítiques, els cervells del

sistema immunitari.

L’ebola entra dins d’una cèl·lula dendrítica

simplement aferrant-se als receptors que s’encarreguen del transport,

Un cop a dins, dissol la part externa i desprèn

el seu material genètic, nucleoproteïnes i enzims.

En resum: pren control absolut sobre la cèl·lula,

desactiva els mecanismes protectors de les cèl·lules i

les re-programa

Ara la cèl·lula s’ha convertit en una màquina de producció de virus

i utilitza els seus recursos per fabricar virus d’ebola

Un cop la cèl·lula està saturada, dissol la membrana cel·lular

i milers de virus són alliberats en el teixit.

El virus no només preveu que les cèl·lules dendrítiques activin

les forces especialitzades i antivirus, sinó que també

les manipula perquè enviïn proteïnes missatgeres

que enganyen a les cèl·lules especialitzades,

provocant que es matin prematurament entre elles mateixes.

El sistema immunitari queda seriosament interromput

i és incapaç de reaccionar.

Quan el virus es multiplica, estem parlant de bilions,

hi ha cèl·lules que s’haurien d’ocupar de les cèl·lules infectades

les ‘’natural killer cells’’, però aquestes també es veuen infectades

i simplement moren abans de que puguin prevenir

l’escampament de la malaltia.

Al mateix temps, l’ebola infecta

les cèl·lules guardianes del cos

macròfags i monòcits,

no només aconsegueix esquivar les seves defenses,

sinó que també en manipula algunes perquè diguin a

les cèl·lules que constitueixen els vasos sanguinis

que desprenguin fluids en el cos.

Això sol tenir sentit, però en aquest cas

només causa caos.

Per tot el cos els neutròfils són activats,

despertats per les senyals del virus i els macròfags.

No són molt efectius en contra del virus i no

s’haurien d’involucrar en aquesta lluita, ni

començar a fer coses que no haurien de fer.

Els neutròfils emeten senyals als vasos sanguinis

dient-los que desprenguin més fluid, causant així una hemorràgia interna.

Una altra àrea del cos que l’ebola ataca

és el fetge. El virus troba

molt fàcil entrar-ne i sortir-ne

i comença ràpidament a matar moltes cèl·lules del fetge

causant així la fallada de l’òrgan i més hemorràgia interna.

I totes aquestes coses estan succeint al mateix temps.

A mesura que el virus s’escampa, és com si fossin bombes explotant per tot arreu.

Un esdeveniment així en una sola regió, serà un problema bastant greu.

Però ara està començant a passar per tot arreu a l’hora.

Tots els mecanismes del sistema immunitari que han evolucionat per

ocupar-se d’infeccions, treballen en contra teva.

I el virus segueix escampant-se més i més.

I, finalment, comença a infectar a més i més cèl·lules

mentre el cos desesperadament lluita per sobreviure.

En un últim i desesperat intent de canviar la situació,

el sistema immunitari llença una tempesta de citocines.

Una tempesta de citocines és una senyal d’auxili,

que fa que el sistema immunitari desplegui totes les seves armes,

totes al mateix temps, en un desesperat atac Kamikaze.

Això fereix el virus, però també deixa molts danys col·lateral.

Especialment, en els vasos sanguinis.

Paradoxalment, com més sa sigui el sistema immunitari,

més danys pot provocar-se a si mateix.

Més i més fluid abandona el torrent sanguini.

La sang surt per tots els orificis del cos.

Acabes seriosament deshidratat.

I simplement no hi ha suficient sang per subministrar als òrgans oxigen

i les cèl·lules comencen a morir. Si arribes en aquest punt,

les probabilitats de que et moris són molt elevades.

Actualment, 6 de cada 10 infectats moren d’ebola.

Déu meu! Entesos. L’ebola és terrible. Per tant, ha arribat el moment de que s’estengui el pànic, oi?

No. Ni de bon tros.

La severitat de l’ebola fa que els diaris es venguin, i

vídeos del YouTube es comparteixin, així fent que tothom parli sobre l’ebola.

Però avui en dia, l’única manera d’arribar a ser infectat per ebola

és posant-se en contacte amb els fluids dels cos

d’una persona que demostra tenir símptomes,

o bé sent infectat per un ratpenat. Així que, simplement, no ho facis.

L’ebola ha matat a 5.000 persones des del juny de 2014

La grip comuna mata fins a 500,000 persones anualment.

La malària mata fins a un milió a l’any.

3.000 persones cada dia. 10 nens des que ha començat aquest vídeo.

Així que, tot i que l’ebola sigui terrible i espantós,

no tingueu por. La cosa més infecciosa sobre l’ebola

és l’enardiment dels mitjans de comunicació.

Podries aprendre’n una mica més sobre el sistema immunitari, però.

Transcripció feta per Miriam Delgado

Subtítols: Gabriel S.

Revisat per Milai