Video

Transcripció

Recentment s’ha parlat molt del xarampió.

Però què fa realment? I t’hauries de vacunar?

O tan sols és histèria?

El xarampió és un virus,

una closca de proteïnes, RNA,

i algunes proteïnes més per a reproduir-se.

No es pot reproduir tot sol, li cal una cèl·lula hoste per a fer-ho.

Per a entendre el xarampió cal entendre abans el sistema immunitari.

Potser ja has vist

el sistema visual que hem creat per a fer-ho més fàcil.

Ara ens fixarem en les parts que són rellevants pel xarampió.

El virus del xarampió ens entra pel nas, la boca o els ulls.

La infecció comença als pulmons.

El xarampió és especialment bo infectant la nostra primera línia de defensa:

els macròfags, els poderosos guardians que protegeixen els pulmons.

Entren en una cèl·lula i la controlen.

El virus la reprograma

i la transforma en un perillós centre de producció de virus.

Quan ja n’és plena

els virus surten de la cèl·lula agonitzant i recomencen el cicle.

Però el sistema immunitari té eines poderoses contra les infeccions víriques:

Les cèl·lules “natural kilers” o NK.

Aquestes cèl·lules patrullen el cos comprovant si hi ha cèl·lules infectades.

I si en troben una, fan que se suïcidi.

Són tan eficients que, durant uns deu dies,

ni te n’adonaràs que estàs infectat de xarampió.

I ara veurem per què el xarampió és tan potent.

Després d’un temps de lluitar i morir,

els macròfags alerten al cervell del sistema immunitari:

les cèl·lules dendrítiques.

La seva feina és recollir mostres dels invasors,

viatjar cap als nòduls limfàtics

i activar-ne les armes poderoses

que eradicaran ràpidament la infecció amb un treball d’equip.

Però el virus del xarampió fa servir una tàctica terrible.

Infecta les cèl·lules dendrítiques

i les fa servir com a cavall de Troia per endinsar-se més en el cos.

Les cèl·lules infectades viatgen fins al nòdul limfàtic més proper

per alertar la resta de cèl·lules immunitàries.

Un cop hi arriba,

els virus s’escampen pels limfòcits B i T verges

i els infecten.

Ataquen el mateix sistema que els ha de combatre.

A partir d’ara tot s’esdevé ràpidament.

El sistema limfàtic escampa els virus per tot el cos

i entra al corrent sanguini

infectant-ne les cèl·lules que hi viatgen.

El xarampió infecta

la melsa, el fetge, els budells i, el més important, els pulmons.

Els símptomes que produeix són

febre alta, mal de cap, malestar, bronquitis i, naturalment, una erupció.

Als pulmons, els sistema immunitari se’n sortia prou bé.

Però ara tornen a atacar milions de virus.

i maten innumerables cèl·lules, eliminant les defenses.

En aquesta fase, comences a estossegar tot escampant milions de virus.

En aquesta etapa el xarampió és molt contagiós,

i si us trobeu amb algú que no estigui vacunat

hi ha una probabilitat del 90% que el contagiïs.

Sense el seu exèrcit protector, els pulmons queden indefensos

davant d’altres virus i bacteris que altrament no serien perillosos

i que ara poden produir infeccions que originin una pneumònia,

la principal causa de mort per xarampió.

El sistema immunitari ara està seriosament afectat.

Han quedat malmesos i inutilitzats varis sistemes de protecció

I el virus s’ha escampat arreu infectant la pell de tot el cos.

Ara podem veure la típica erupció del xarampió.

De vegades el virus del xarampió

arriba al cervell i hi produeix una infecció.

En aquest cas hi ha mortalitat del 20-40%

i hi poden haver-hi seqüeles permanents.

Però el cos és lluny de rendir-se

i contraataca agressivament.

Algunes cèl·lules dendrítiques sobreviuen prou temps

i activen les forces antivirus del cos.

Les cèl·lules plasmàtiques comencen a produir bilions d’anticossos,

petites proteïnes que marquen les cèl·lules infectades per a ser destruïdes,

o agrumollen els virus.

Els limfòcits T citotòxics s’escampen per la sang maten a tort i a dret.

Al cap de 2 o 3 setmanes el cos se’n surt

i derrota la infecció.

Però el sistema immunitari està molt debilitat

i triga setmanes o mesos a recuperar-se

i en aquest temps el cos és vulnerable a altres infeccions.

Però si te’n surts, estaràs immunitzat:

El sistema immunitari recordarà sempre el virus.

El xarampió no és cap broma.

Malgrat que el 84% dels humans n’estan vacunats

al 2014 van morir 122.000 persones per la infecció

Hi ha gent que no pot rebre vacunes,

bé perquè són massa joves o pel VIH o la quimioteràpia,

o perquè hi són al·lèrgics.

Necessiten que la resta aturem la malatia per ells.

La vacuna del xarampió és segura, barata i fàcil d’aconseguir.

Passar el xarampió no comporta cap benefici.

Ni enforteix el teu sistema immunitari ni és més natural.

La majoria dels que no vacunen tan sols volen el millor per als seus fills,

cosa molt respectable.

Però pregunta’t:

“Estic arriscant la vida del meu fill o la d’altres infants

si no el vacuno contra el xarampió?”

La trista resposta és sí. Ho estàs fent.

Però no ens posem a repartir culpes.

Treballem plegats per erradicar el virus.

Plegats ens podem lliurar d’aquests monstres horribles

i posar-los al lloc que els pertoca: els llibres d’història

Subtítols: Marc Isbert