Video

Transcripció

Algun dia, l’última estrella morirà i el nostre univers quedarà fosc per sempre

segurament serà una estrella nana roja, un petit tipus d’estrella.

La qual és també una de les millors opcions

que tenim per trobar vida extraterrestre,

i potser serà també l’última llar de l’humanitat

abans de que l’univers esdevingui inhabitable.

Així doncs, què sabem sobre elles?

I per què són la nostra última esperança?

Com a mínim el 70 % de les estrelles a l’univers són nanes roges.

Són les més petites d’allà fora,

amb aproximadament només d’un 7 % a un 15 % la massa del nostre sol.

No gaire més gran que el nostre planeta Júpiter

que tot i això és enorme.

Són bastant tènues.

És impossible veure-les a simple vista, no n’has vist mai cap al cel nocturn.

Fins i tot amb la nostra tecnologia només podem observar nanes roges molt properes.

Aproximadament vint de les trenta estrelles més properes a la Terra són nanes roges.

Com totes les estrelles, les nanes roges fusionen l’Hidrogen, convertint-lo en Heli

Però a diferència de les estrelles més massives que acumulen

tot l’Heli fusionat dins el nucli, les nanes roges mantenen un moviment de convecció

provocant que l’Hidrogen i l’Heli es barregin constantment.

Així gasten el seu combustible molt lentament fins a extingir-se.

Les nanes roges cremen tan a poc a poc que la seva vida mitjana és

d’un a deu bilions d’anys, en comparació, el sol sobreviurà uns 5.000 milions d’anys més

Ja que l’univers té una edat de només 13.750 milions d’anys,

cap nana roja ha arribat a cap estat de desenvolupament gaire tardà

cada una dels trilions que existeixen segueix sent un bebè.

Parlant de bebès, l’estrella més petita de l’univers és també una nana roja

perquè les nanes roges petites es troben a la mida límit per ser una estrella.

Només una mica menys d’Hidrogen i serien simples nanes marrons: estrelles fallides

que no poden mantenir una reacció de fusió per gaire temps.

I doncs? Què hi ha dels extraterrestres? O d’una nova llar per a la humanitat?

Ja que el nostre sol morirà tard o d’hora, necessitarem buscar una nova llar,

i on hi ha planetes habitables, també hi pot haver vida extraterrestre.

L’observatori espacial Kepler va trobar que la meitat de les nanes roges

allotgen planetes rocosos d’entre la meitat i quatre vegades la massa

de la nostra Terra.

Molts d’ells es troben a la zona habitable, on l’aigua pot trobar-se en estat líquid.

Però, com que les nanes roges cremen a temperatures relativament fredes,

el planeta necessitaria estar molt a prop per ser habitable,

probablement tan a prop com Mercuri ho està del Sol o encara més a prop,

el que comporta tot tipus de problemes.

Per exemple, un planeta a aquesta distància d’una estrella

estaria probablement en rotació sincrònica, de manera que miraria al sol sempre la mateixa cara.

Aquesta cara estaria increïblement calenta

mentre que la cara que es troba a l’ombra estaria congelada,

cosa que complica el desenvolupament de vida

Tot i que un planeta amb un oceà suficientment gran podria distribuir

l’energia de l’estrella i crear una mena d’estabilitat.

Totes les forces gravitacionals de la nana roja podrien aixafar el planeta

i escalfar-lo tant que podria perdre tota la seva aigua al cap d’un temps.

Aquests planetes podrien acabar com Venus, un infern abrasador.

Un altre problema es que moltes de les nanes roges varien l’emissió d’energia.

Poden estar cobertes de taques solars que disminueixin la llum emesa fins a un 40 %

durant mesos, cosa que causaria que els oceans dels planetes es congelessin.

En altres moments poden emetre poderoses erupcions solars;

momentànies explosions d’energia increïblement poderoses.

Aquestes nanes roges podrien doblar la seva lluminositat en minuts,

cosa que podria destruir porcions notables de l’atmosfera planetària

i abrasar-lo, tornant-lo estèril.

D’altra banda, la seva longevitat és un important punt a favor.

Una nana roja amb uns nivells moderats d’activitat seria un ambient ideal per viure

La vida a la Terra ha existit durant uns 4.000 milions d’anys i encara ens queden

1.000 milions d’anys perque el sol esdevingui tan calent

que qualsevol forma de vida complexa a la Terra sigui impossible.

Podrem o morir o abandonar la Terra en la recerca d’una nova llar.

Podríem construir una civilització per uns bilions d’anys al voltant d’una

nana roja en les millors condicions.

Un 5% de les nanes roges en la Via Làctia podrien hostatjar planetes habitables

amb una mida gairebé com la de la Terra.

Això seria més de 4.000 milions en total.

Però potser la vida no necessita un planeta com la terra.

Candidats per la vida al voltant d’una nana roja podrien ser les llunes de gegants

gasosos, també anomenades Super-Terres, planetes rocosos realment massius.

Hi ha aproximadament 60.000 milions de planetes habitables orbitant nanes roges.

I això solament a la Via Làctia.

Així que potser les nanes roges esdevindran molt important per la nostra

supervivència en el futur, però tot ha d’acabar morint tard o d’hora,

fins i tot les nanes roges.

Quan d’aquí bilions d’anys l’última nana roja mori no serà un esdeveniment gaire espectacular.

Mentre s’acaba l’hidrogen s’encongeix,

convertint-se en una nana blava, consumint-se completament.

Després que se li acabi el combustible es transformada en una nana blanca,

un objecte tan petit com la Terra, comprimit molt densament

i format per gasos degenerats, principalment per nuclis d’Heli-4.

Ara que no té cap font d’energia, es refredarà molt lentament durant

bilions d’anys fins arribar a la seva última forma: una nana negra freda.

Les nanes blanques i negres són tan fascinants que mereixen el seu propi vídeo,

sigui com sigui… passarà molt temps fins que totes les estrelles de l’univers desapareguin.

En certa manera és inspirador saber que si la humanitat

té èxit en aventurar-se a l’espai, encara tenim molt temps

abans que l’univers apagui els llums.

Els nostres vídeos són fets gràcies al vostre suport a Patreon.com.

Si vols ajudar-nos a fer-ne més, apreciem molt el teu suport!

Subtítols per la comunitat Amara.org