Video

Transcripció

Mare meva… Justament quan et pensaves que el problema de l’Iraq estava resolt

perquè no n’has sentit a parlar durant un temps,

tot torna a un caos homicida i al terror.

Què ha passat?

L’any 2003, els EEUU van invadir l’Iraq per les seves suposades connexions amb el terrorisme

i armes de destrucció massiva.

En aquell temps, Saddam Hussein, un dictador brutal, gobernava el país.

Era part de la minoria Sunni

i va oprimir la majoria Xiïta.

L’Iraq va ser conquerit bastan ràpidament,

però els EEUU no tenien cap pla pel país.

La fins llavors oprimida majoria Xiïta va agafar el poder

i va començar a oprimir els Sunnites,

perquè oprimir altres fes està demostrat que es una gran idea.

Sense sorpreses, una rebel·lió Sunnita va començar

i grups terroristes com al-Qaeda van filtrar-se a l’Iraq

i les forces locals, normalment ex-militars sunnites, van començar

a lluitar contra les tropes americanes i el nou estat iraquià,

culminant en una brutal guerra civil l’any 2006.

Des de llavors, la gent de l’Iraq bàsicament han estat segregats per la religió.

Així que, en una tràgica ironia de la història, la invasió americana va contribuir a la formació dels

grups terroristes que els EEUU volia eliminar en un primer moment,

perquè l’Iraq era ara un camp d’entrenament perfecte pel terrorisme.

Per entendre aquest complicat conflicte millor, hem d’entendre

les relacions entre les dos branques principals de la fe musulmana:

L’islam Xiïta i Sunnita.

Els Sunnites composen al voltant del 80% dels musulmans al món, mentre que els Xiïtes són el 20%.

I els partidaris de cada bàndol no s’agraden gaire entre ells.

L’Aràbia Saudita i l’Iran són els dos jugadors més poderosos en el joc de fes.

Ambdós no tenen separació de poders entre estat i religió, problemes domèstics, i

molts diners del petroli.

I dónen suport a grups que combateixen l’altre orientació religiosa.

I una d’aquestes organitzacions terroristes suportada per l’Aràbia Saudita

era Estat Islamic a l’Iraq, o EII (ISI) en curt.

L’any 2010, va succeir la Primavera Àrab

que va canviar tota la situació a l’Orient Mitjà.

A Síria, el dictador Bashar al-Assad no va plantejar-se gaire renunciar

i va començar una cruel guerra civil en contra de la seva pròpia gent.

A mesura que la guerra continuava, més grups extrangers s’unien a la lluita,

la majoria d’ells per raons religioses,

i amb l’objectiu de formar un estat islàmic a la regió.

Un d’ells era l’infame ISI, que ara s’havia convertit

en l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria, o EIIS (ISIS).

Havien lluitat a l’Iraq des de feia anys, i disposaven de

milers de soldats fanàtics i ben entrenats.

Ja quasi controlaven parts al nord de l’Iraq

i tenien una gran determinació en construir el seu estat religiós.

I van canviar el joc a Síria com ningú havia previst.

L’ISIS era tan inimaginablement violent i radical que aviat estava

en guerra amb quasi totes les altres faccions dels exèrcits sirians rebels.

Van atacar i assassinar a membres d’altres grups terroristes musulmans.

En el territori que controlaven, van construir un estat islàmic

amb regles tan estrictes que fins i tot els partidaris d’ al-Qaeda i l’Aràbia Saudita

estaven sorpresos i els hi van retirar el suport.

L’ISIS està acusat de ser responsable de múltiples massacres contra civils,

incontables atacs suicides, la presa de dones i nens com a hostatges,

l’execució dels seus presoners, i decapitaments.

Tota mena d’horrors medievals que ens agradaria no haver d’il·lustrar.

I aquest encantador grup d’éssers humans han decidit recentment que era hora

d’aconseguir més territori a l’Iraq.

Des de que els EEUU van marxar de l’Iraq, el primer ministre xiïta, Nouri al-Maliki,

ha monopolitzat el poder i ha discriminat els sunnites sempre que era possible.

El govern de l’Iraq és ampliament considerat corrupte, incompetent,

i és certament odiat per una gran part dels seus ciutadans.

L’exèrcit iraquià, amb al voltant de 300.000 soldats,

va ser creat utilitzatn 25.000 milions de dòlars d’impostos,

però no és lleial al seu govern i

s’han retirat o completament dissolt, entregant ciutat rere ciutat.

Perquè l’ISIS ha annunciat que tothom qui s’oposi a ells serà assassinat,

han demostrat que van a totes.

Al juny de 2014, ja havien conquerit una gran part de l’Iraq,

incloent Mosul, la segona ciutat més gran de l’Iraq.

Han robat centenars de milions de bancs capturats,

convertint-se en l’organització terrorista més rica de la Terra.

I sempre estan treballant en establir

un estat religiós a l’estil medieval.

L’Iran i els EEUU fins i tot s’estan plantejar treballar junts per combatir-los.

Així de malament està la cosa.

Els events a l’Iraq demostren una altra vegada que explotar a la gent que has guanyat a una guerra,

negant-els-hi poder, una vida, i una participació en la reconstrucció del país

és només sembrar les llavors per el nou episodi de violència.

D’alguna manera hem de trencar aquest cercle.