El sistema immune s'explica I - Infecció per bacteris. | Kurzgesagt

🎁Amazon Prime 📖Kindle Unlimited 🎧Audible Plus 🎵Amazon Music Unlimited 🌿iHerb 💰Binance

Video

Transcripció

Cada segon de la teva vida, estas essent atacat. Milions de bacteris

virus i fongs, intenten convertir-te en casa seva. Per evitar-ho, el nostre cos ha desenvolupat

un complex exèrcit microscòpic amb guardes, soldats, servei d’inteligència, fàbriques d’armes

i comunicadors per protegir-te de… bé, de morir. Per aquest video, assumim

que el sistema immunitari te dotze feines. Per exemple matar enemics, comunicar-se etc.

I té 21 tipus cèl·lules i dues “forces” de proteïnes. Aquestes cèl·lules tenen fins a

4 feines diferents. Assignem-los-hi. Aquí llurs interaccions. Ara, fem-ho

entenedor. Primer, afegim colors a les feines. Ara, il·lustrem

les cèl·lules. El color central representa llur principal feina, i

els del voltant, les tasques secundàries. Ara, el sistema immunològic es veu

així. Ara les interaccions. No trobeu aquesta complexitat emocionant? En aquest video

només parlarem d’aquestes cèl·lules i n’ignorarem la resta. Per tant, que passa en

cas d’infecció?

[música]

Fa un dia magnífic quan de sobte un clau salvatge apareix i et talles.

La primera barrera del teu sistema immune, la pell, ha caigut. Els bacteris propers veuen

la oportunitat i entren a la ferida. Comencen a usar els recursos del cos

i a doblar-se en nombre cada 20 minuts. Al principi no són detectades

però quan arriben a cert nombre de població, canvien el seu comportament i

comencen a malmetre el cos canviant-ne l’entorn. El sistema immunològic

ha d’aturar-les com abans millor. Primer les cèl·lules guardianes, els macròfags,

intervenen. Aquestes, són cel·lules gegants que controlen les zones més exteriors

del cos. La majoria de cops, elles soles poden sufocar un atac ja que cada una pot devorar fins

a 100 intrusos. S’empassen l’invasor i l’atrapen dins una membrana

Aleshores l’enemic és esmicolat i eliminat pels enzims. Alhora, això crea

la inflamació, quan els macròfags ordenen als vasos sanguinis d’alliberar aigua per fer la batalla

més senzilla. Això es nota amb una petita inflamació. Quan els macròfags duen molta

estona batallant, criden reforços al alliberar proteïnes missatgeres

que comunicaran el lloc i la urgència. Els Neutròfils abandonen les seves rutines

a la sang i van al camp de batalla. Els neutròfils son lluitadors tan ferotges que

maten cèl·lules sanes en el procés. Alhora generen barreres que atrapen

i maten els bacteris. De fet, són tant nocius que acaben cometent suïcidi

cinc dies després per tal de no causar massa danys.

Si no n’hi ha prou, entra en joc el cervell del sistema immune, les cèl·lules dendrita

s’activen. Reacciona a la senyal dels soldats i comença a recollir mostres

dels enemics. Els fa trocets i les reparteix per la superficie.

Ara, la cèl·lula dendritica ha de prendre una decisió crucial: Cridar un anti-virus

que elimini les cèl·lules infectades, o una armada d’assassins de bacteris?

En aquest cas, necessita anti-bacteris. Aleshores viatja al nòdul limfàtic més proper

en questió d’un dia. Aqui milions d’ajudants T esperen ser activats.

Quan les cèl·lules T neixen, travessen un dur procés d’entrenament

i només un quart hi sobreviu. Aquestes supervivents s’equipen específicament per la lluita

i la cèl·lula dendritica, està buscant una cèl·lula T amb l’equipament adient.

N’espera una que combini les parts dels intrusos que

ha presentat abans a la membrana. Quan finalment en troba una

es produeix una reacció en cadena. La cel·lula T ajudant s’activa. Ràpidament es multiplica

per milers. Algunes esdevenen cèl·lules T que romandran al nòdul i et convertiran

en immune a aquest enemic. La resta viatgen al camp de batalla.

Un tercer grup viatgen fins al centre del nòdul limfàtic per activar

una fàbrica d’armes molt poderoses. Com les cèl·lules T, aquestes neixen amb trets especifics.

Quan dues cèl·lules B i T amb la mateixa configuració s’uneixen es desencadena l’infern.

Les cèl·lules B es dupliquen ràpidament i creen milions de mini armes. Aquestes treballen

tan durament que moririen d’esgotament molt ràpidament. Llavors les T

entren en joc. Comencen a estimular les fàbriques com dient-los:

“No moriu encara! Us necessitem! Aguanteu!”. Aquest cansament assegura

que les fàbriques morin quan l’infecció s’acaba i per tant evita malgastar energia al cos.

Però que produeixen les cèl·lules B? N’has sentit a parlar, els Anticossos.

Petites proteïnes dissenyades per adherir-se a la superfície de l’enemic especific.

De fet hi ha diversos tipus d’anticossos que fan diferents funcions.

Les cèl·lules T diuen al plasma quin tipus d’aticossos necessita per aquesta

invasió. Llavors milions d’ells van a la sang i saturen el cos. Mentrestant, al lloc

de la infecció, la situació es complica. Els intrusos s’han multiplicat

i comencen a ferir el cos. Els guardians i guerrers lluiten amb força però també moren

en el proce. Les ajudants T les animen tot donant ordres de ser més agresives o

de seguir en vida més temps. Sense la seva ajuda, no podrien guanyar. Ara

arriba la segona línia defensiva. Milions d’anticossos inunden el camp i

inhabiliten molts dels intrusos, tornant-los inofensius o matant-los en el procés.

Alhora, atordeixen els bacteris i els fan un blanc fàcil. Llur esquena està feta per connectar-se

amb cèl·lules enemigues i així eliminar-les mes fàcilment. Els macròfags són

especialment bons a ingerir els bacteris als qual s’han adherit els anticossos.

Ara, la balança canvia. L’esforç d’equip ha eliminat l’infecció. A hores d’ara

milions de cèl·lules corporals han mort, però cap problema, les pèrdues son ràpidament

esmenades. La majoria de cèl·lules immunitàries ara esdevenen inútils, i sense indicacions

es suïciden per tal de no malgastar recursos. Algunes però és mantenen; les de memòria.

Si el mateix enemic torna a aparèixer en el futur, estaran llestes

i probablement l’eliminaran abans que ho notis. Aquesta ha estat una

explicació molt simplificada de com funciona el sistema immunològic. Pots imaginar

com de complexe és? Fins i tot a aquest nivell on ignorem molts factors i tota

la química, la vida segueix essent complicada! Però si ens prenem el temps per entendre-la,

hi trobem un pou infinit de meravelles i bellesa.

[Música]

Subtítols creats per Adrià F.B.