Video

Transcripció

Som els unics éssers vius de l’univers?

L’univers observable és d’uns 90 mil milions d’anys llum de diàmetre.

Hi ha com a mínim mil milions de galàxies

cadascuna amb entre 100mil milions i 1 bilió d’estrelles

Recentment, hem descobert que els planetes també són molt comuns

i que probablment hi ha trilions de planetes habitables a l’univers

la qual cosa vol dir que hi ha un munt de possibilitats que existeixi vida a fora, no?

Però on és?

No hauria d’estar l’univers farcit de naus espacials?

Tirem una mica enrere.

Encara que hi hagin civilitzacions alienígenes en altres galàxies,

mai tindrem forma de saber de la seva existència.

Basicament, tot el que és a fora de la nostra barri galàctic,

l’anomenat “Grup Local”, està fora del nostre abast per sempre

degut a l’expansió de l’univers.

Encara que tinguéssim naus realment ràpides

trigariem literalment milions d’anys en arribar a aquests llocs,

tot viatjant a través de les àrees més buides de l’univers.

Per tant, centrem-nos en la Via Làctia.

La Via Làctia és la nostra pròpia galàxia,

consisteix en uns 400 mil milions d’estrelles.

Això és una ma d’estrelles! gairebé 10 mil per cada gra de sorra de la terra. (Correcció=tot l’univers observable, no només la via làctia)

Hi ha aproximadament 20 bilions d’estrelles com el sol a la Via Làctia

i algunes estimacions suggereixen que un cinquè d’aquestes tenen un planeta de la mida de la terra a la seva zona habitable

l’àrea amb les condicions que permeten la vida.

Si només un 0,1% d’aquests planetes albergués vida, ja hi hauria 1 milió de planetes amb vida a la Via Làctia.

Però espera, n’hi ha més!

La Via Làctia té uns 13 mil milions d’anys. Al principi no devia ser un lloc adequat per la vida,

les coses explotaven molt, però passat 1 o 2 mil milions d’anys, van néixer els primers planetes habitables.

La terra només té 4mil milions d’anys, per tant hi ha hagut milions d’oportunitats que la vida es desenvolupés

en altres planetes en el passat.

Si només un d’aquests hagués desenvolupat una super civilització capaç de viatjar a l’espai, ens n’hauriem adonat.

Com seria aquesta civilització?

Hi ha 3 categories:

Una civilització “tipus 1”, podria aprofitar tota la energia del seu planeta.

en cas que t’ho preguntis, som al 0,73 d’aquesta escala

i hauriam d’assolir el “Tipus 1” en un parell de segles.

Una civilització “tipus 2” seria capaç d’aprofitar tota l’energia de la seva estrella.

Ara requereix certa ciència ficció, però és quelcom factible en principi.

Conceptes com l’esfera de Dyson, una esfera envoltant el sol, són concebibles.

La civilització “tipus 3” controla bàsicament tota la galàxia i llur energia

una raça tan avançada seria probablement una divinitat per nosaltres.

Però, en primer lloc, perquè hauriem de veure aquestes civilitzacions tant avançades?

Si poguéssim construir generacions de naus espacials que poguéssin sustentar la població durant un miler d’anys

podriem colonitzar la galàxia en uns dos milions d’anys.

Sembla molt de temps, però recorda, la Via Làctia és gegantina.

Per tant, si colonitzar la galàxia sencera pren un parell de milions d’anys

i possiblement hi ha milions, sinó bilions, de planetes que puguin allotjar vida a la Via Làctia

i probablement totes aquestes formes hagin tingut més temps que nosaltres per evoluncionar

on són tots aquests àliens?

Això és la Paradòxa de Fermi, i ningú la sap contestar

però en tenim algunes idees.

Parlem dels filtres:

Un filtre en aquest context representa una barrera molt complicada de superar.

N’hi ha de diferents graus, cadascun més tenebró:

1. Hi ha Grans Filtres i els hem aconseguit passar.

Potser generar vida és més complicat del que pensem.

El procés de creació de vida encara no l’hem entès del tot

i les condicions requerides poden ser molt complicades.

Potser en el passat l’Univers era molt més hostil, i només en els darrers anys les coses s’han refredat prou per permetre vida complexa.

Això podria voler dir que som els únics o potser de les primeres, si no la primera civilització de l’univers.

2: Hi ha grans filtres i encara son per davant nostre.

Aquesta seria molt negativa.

Potser la vida existeix a tot arreu però s’autodestrueix arribada a un cert punt, un punt que tard o d’hora ens arribarà.

Per exemple, inventem tecnologia increïble, però al activar-la, destrueix el planeta.

Les últimes paraules de cada civilització serien:

“Aquest nou artefacte ens solucionarà tots els problemes un cop premi aquest botó.”

Si això és cert, potser som més a prop del final que del principi de la existència humana.

O potser hi ha algun tipus de civilització “tipus 3” que monitoritza tot l’univers,

i que elimina a l’instant qualsevol civilització un cop ha avançat prou.

Potser hi ha quelcom allà fora que és millor que mai descobrim.

No podem saber-ho.

Un ultim pensament: potser estem sols.

Ara mateix no tenim cap evidència que hi hagi més vida que nosaltres.

Res. L’univers sembla buit i mort.

Ningú ens envia missatges ni ens contesta les trucades.

Potser estem completament aïllats, atrapats en una bola de fang al mig d’un Univers etern.

Aquest pensament t’espanta? Si ho fa, estas tenint la reacció emocional correcta.

Si deixem que el planeta mori, potser no quedarà més vida a l’univers. Potser la vida se’n haurà anat, per sempre.

En aquest cas, només podem viatjar a les estrelles per esdevenir la primera civilització “tipus 3”

per tal de mantenir la flama de la vida viva, i extendre-la fins que l’univers prengui el seu últim alè

i s’evapori en l’oblivion. (la no existència)

L’univers és massa bonic per no ser experimentat per ningú.

Aquest video ha estat possible gràcies al vostre suport. Es triga unes 100 hores en fer un dels nostres videos,

i gràcies a les vostres contribucions a Patreon som cada cop més capaços de fer-ne més.

Si vols ajudar-nos i, per exemple, aconseguir el teu propi ocell, fes un cop d’ull a la nostra pàgina de Patreon.