Video

Transcripció

Mai abans en l’història hi ha hagut tanta gent a la terra com ara

Els nostres números s’han disparat de 1.000 milions l’any 1800 a 2.300 milions 1940, 3.700 milions 1970 i 7.400 milions 2016.

La població mundial s’ha quadruplicat el darrer segle, per tant, què hem d’esperar per al segle vinent?

I quina implicació tindrà el creixement demogràfic en el nostre futur?

Hi haurà una migració massiva?

Suburbis i megalòpolis superpoblats cobrint continents?

Malalties i contaminació?

Caos i violència per l’energia, aigua i menjar?

I una espècie humana centrada només en la subsistència?

Destuirà el creixement demogràfic la nostra forma de vida?

O esta profecia és simplement pànic injustificat?

Als anys 60 el creixement demogràfic va atènyer una xifra sense precedents.

Cosa que dugué a profecies apocalíptiques.

Els pobres procrearien sense fi i invairien el món desenvolupat.

La llegenda de la superpoblació havia nascut.

Però resulta que les tasses altes de natalitat i l’explosió demogràfica no són característiques permanents d’algunes cultures o països,

sino més aviat una part d’un procés de quatre fases pel que està pasant el món sencer,

la transició demogràfica.

La majoria dels països desenvolupats ja han fet la transició, mentre que altres països l’estan fent ara mateix.

Tornem al segle XVIII, quan el món sencer, inclosa Europa, estava en la primera fase de la transició demogràfica.

Segons els estàndars actuals, Europa estava pitjor que una regió en procés de desenvolupament, patint per la salut i unes dietes i medicina pobres.

Molta gent naixia, però molts d’ells morien molt prompte, per tant la població creixia amb dificultat.

Les dones tenien entre 4 i 6 fills, però només 2 d’ells arribarien a l’adultesa.

Aleshores la revolució industrial tingué lloc al Regne Unit i portà el major canvi en les condicions de vida humanes des de la revolució agrícola.

La gent passà de ser llauradors a treballadors.

Els productes manufacturats es produïen en massa i es conseguien amb facilitat.

Les ciències floriren, i els transports avançats, les comunicacions i la medicina.

El paper de la dona en la societat canvià i creà les condicions per a la seua emancipació.

Poc a poc este progrés econòmic no sols formà la classe mitjana, sino que també va atènyer estàndards de vida i sanitat per a la població pobre treballadora.

La segona fase de la transició escomençà.

Millors suministres alimenticis, higiene i medicina, feren que la gent deixara de morir continuament, especialment en edat jove.

El resultat fou una explosió demogràfica.

Doblant la població del Regne Unit entre 1750 i 1850.

Les principals raons perquè les famílies tingueren molts fills era que només un grapat d’ells tenia probabilitats de sobreviure.

Ara això havia canviat, així que la tercera fase de la transició mamprengué a córrer.

Es concebien manco fills i el creixement demogràfic alentí.

Amb el temps sorgí un balanç, manco persones morien i manco xiquets naixien, així la tassa de mortalitat i natalitat esdevingueren estables.

Gran Bretanya havia atés la quarta fase de la transició demogràfica.

Açò no només passà al RU, poc a poc més països travessaren la quarta fase.

Primer, molts naixements i moltes mortes a causa de les roïnes condicions de vida.

Segon, millors condicions de vida que resultaren en menys morts i una explosió demogràfica.

Tercer, manco morts que resultà en menys naixements, i el creixement demogràfic arribà a la seua fi.

Però si les tasses de natalitat han baixat tant, per què la població encara creix tan ràpid?

Bé, els xiquets dels 70 i 80 nascuts durant l’explosió demogràfica estan tenint els seus fills ara mateix.

Portant a un pic evident en tota la població.

Però estan tenint manco fills de mitjana que els seus pares.

La mitjana hui és de 2,5. Fa 40 anys era de 5.

Per tant a mesura que esta generació envellix i la fertilitat seguix caient, el ritme de creixement demogràfic seguirá minvant.

Açò és una realitat per a qualsevol país.

Al Occident, acostumem a ignorar el progrés a altres regions del món.

Però realment la majoria dels països del món han passat la quarta fase.

Fem una ullada a Bangladesh. Al 1971 la dona mitjana tenia 7 fills, però el 25% d’ells moria abans de l’edat de 5 anys.

Al 2015, la tassa de mortalitat minvà fins al 3,8% i les dones només tenien 2,2 fills de mitjana.

Esta és la regla, no l’excepció. No som especials, simplement mamprenguérem abans.

Els països desenvolupats necessitaren vora 80 anys per a reduir la fertilitat de més de 6 fills a menys de 3.

Alguns ho fan ràpid. Malàisia i Sud-àfrica ho feren en només 34 anys. Bangladesh necessità només 20.

Iran ho feu en 10 anys.

Tots estos països que estan fent-ho no partixen de zero i quan més suprt tenen, més ràpid ho fan.

És per això que els programes que ajuden a reduir la mortalitat infantil o ajudar a països pobres a desenvoluparse són tan importants,

no importa quina és la teua motivació, si el somni d’un món on tot el món viu en llibertat i amb salut, o només vols menys refugiats venint al teu país,

la pura veritat és que és beneficiós per a tu personalment que la gent a l’altra banda del globus puga viure una bona vida.

I ho estem aconseguint, el percentatge de persones vivint en extrema pobresa mai ha estat tan baix com hui.

Per tant el futur del creixement demogràfic global no és una profecia apocalítpica, és una promesa!

El creixement demogràfic arribarà a una fi.

La ONU prediu que l’humà número 12.000 milió mai naixerà.

I a mesura que el nivell de desenvolupament del món creix, el nombre de persones amb una educació superior s’incrementarà 10 voltes.

Els països que acostumaven a tindre necessitat, ajudaran als països desenvolupats.

Més gent serà sinònim de més gent amb capacitat de fer avançar la nostra espècie.

El vídeo ha estat una col·laboració amb Max Roser i ourworldinata, on explora el progrés de la humanitat a través de la investigació i la visualització de dades.

Assegura’t de mirar-hi!

Al 2016 hem estat capaços de fer més i millor contingut que mai abans gràcies al vostre suport a Patreon.com.

Moltes gràcies i tornarem l’any 12.017.