Video

Transcripció

Des de deserts hostils, fins a illes solitàries i altes muntanyes,

els humans aniran allà on hi hagi espai per expandir-se.

Per tant, no és sorprenent que ja estiguem preparant-nos

per posar els peus a Mart,

i per crear la primera colònia permanent fora de la Terra -

i potser fins i tot transformar un altre planeta i convertir-lo en una segona casa blava.

Però espera,

abans de poder arribar a aquest bonic futur,

primer hem de completar la segona fase de la colonització;

creant una posició avançada semi-permanent

per preparar el terreny per a una presència humana més gran.

Però fer-ho serà horrible.

Fins i tot per a una espècie expansionista com nosaltres, Mart és extrem.

A primera vista, Mart sembla familiar:

casquets polars, grans valls,

aigua líquida sota la seva superfície,

i un dia a penes més llarg que el de la Terra.

El lloc ideal per anar-hi.

Desafortunadament, Mart és en realitat un desert fred i radioactiu

on el sòl és verinós i la respiració és impossible.

Mart és horrible.

Segur que no vols anar-hi.

Els pioners que treballin a Mart tindran una vida intensament estressant,

plena de problemes increïblement desafiadors

que mai abans s’han afrontat.

Però hi ha moltes persones disposades a fer aquesta feina

i tenim la tecnologia perquè puguin fer-ho.

Per a aquest vídeo, assumirem que hi ha hagut missions anteriors a Mart

per explorar una bona ubicació per a un lloc avançat,

emmagatzemar recursos i equipament,

i que ja hi ha una base a la Lluna

que serveix com a nexe per a les missions a Mart.

El primer repte important per a la nostra posició avançada,

és el fet que Mart és molt pobre en energia.

A causa de la seva distància del Sol,

l’energia solar és tan sols el 40% d’efectiva que a la Terra.

A més, aquesta dèbil llum solar sovint s’enfosqueix durant dies

per grans tempestes de pols.

L’energia solar per ella mateixa probablement no serà suficient.

Alternatives, com l’energia eòlica, i l’energia geotèrmica també són inviables

ja que gairebé no hi ha atmosfera i l’interior de Mart és massa fred.

Inicialment, la tecnologia nuclear podria ser l’única opció.

Però com que Mart no té elements radioactius de fàcil accés,

el combustible nuclear ha d’arribar des de la Terra juntament amb el reactor.

Si ho posem a punt, podria alimentar el nostre petit lloc avançat durant els primers anys.

Per desgràcia, tota aquesta energia no serà molt útil si no podem respirar.

L’atmosfera de Mart és només un 1% tan densa com la de la Terra,

i majoritàriament composta de CO2.

Per tant, els hàbitats han de ser pressuritzats i omplerts d’un ambient artificial

fet de nitrogen i oxigen -

el que ens porta més problemes.

Les cantonades i les parets planes són punts febles

de manera que els hàbitats tindran formes arrodonides i suaus

per controlar l’estrès de les grans diferències de pressió entre l’interior i l’exterior.

Els punts d’accés han de ser molt hermètics i treballar perfectament a cada moment.

Sense una àmplia magnetosfera, o una atmosfera densa,

la meitat de la radiació procedent de l’espai arriba al sòl.

Una persona a la superfície estaria sotmesa a 50 vegades la radiació que tindria a la Terra.

Tres anys a la superfície de Mart superen el límit de dosi de radiació

imposat als astronautes de la NASA per tota la seva carrera.

Això augmenta els riscos de càncer de manera significativa

Per evitar això, podríem protegir els nostres hàbitats amb una capa espessa de CO2 congelat,

que es pot recollir directament de l’atmosfera.

Cobrint el gel sec amb un metre de terra, augmentaria encara més el nivell de protecció.

Lamentablement, això significa que gairebé no hi hauria finestres.

Des de l’interior, la majoria dels espais habitables seran túnels sense finestres.

Des de l’exterior, semblaran túmuls d’enterrament.

Tot això encara no retindria tota la radiació,

però la reduiria prou per poder sobreviure durant llargs períodes de temps.

No obstant això, no protegirà a ningú que gosi sortir a l’exterior.

Per tant, es faran servirrobots controlats remotament per al treball de rutina a la superfície,

mentre la nostra tripulació es queda a l’interior.

Estar a l’interior és una bona idea per un altre motiu:

la pols de Mart.

És molt més fina que la pols a la Terra,

de manera que podria penetrar fins els engranatges o l’electrònica de les nostres màquines.

Com que també és molt seca, està carregada elèctricament;

adherint-se a tot, com els vestits espacials.

Serà impossible evitar que entri molta pols de Mart en el nostre hàbitat,

i als pulmons de la nostra tripulació.

Per fer això encara pitjor, el sòl de Mart és ple de sals de perclorat molt tòxiques.

L’exposició constant podria ser mortal.

Tanmateix, aquest problema també es pot superar.

Els vestits espacials, per exemple, es podrien fer d’alguna manera que mai mai entrin a la base,

però romanguin connectats a l’exterior dels hàbitats.

Bé, genial.

Ara tenim humans aïllats amb seguretat en termes d’energia i aire,

i protegits contra el càncer, només necessitem alimentar-los.

L’aigua és fàcil d’obtenir si l’assentament es posiciona prop dels pols marcians

amb les seves gruixudes capes de gel.

Fer créixer aliments és, però, un desafiament diferent.

Els sòls de Mart són alcalins

i manquen dels compostos de nitrogen vitals que les plantes necessiten per créixer.

Abans de poder fer qualsevol cosa, hauríem de descontaminar el sòl

cosa difícil i costosa.

A continuació, el sòl es pot fertilitzar mitjançant residus biològics reciclats.

Tot això trigarà molt de temps, i necessitarà molta energia.

Per tant, podríem usar sistemes aquapònics per criar peixos i plantes junts -

Fent així les dietes dels astronautes més variades i saboroses alhora.

Això serà un impuls psicològic important per a la nostra tripulació amb excés de treball.

Totes aquestes coses no resolen un problema fonamental, però:

Mart té només el 38 per cent de la gravetat superficial de la Terra,

el que podria causar pèrdua de massa muscular i òssia i problemes cardiovasculars.

Si bé això es podria resoldre en el futur mitjançant la creació d’habitages rotatoris,

per ara, la nostra tripulació ha de viure amb baixa gravetat

i fer molt d’exercici per frenar la degradació.

Les tripulacions probablement hauran de rotar cada pocs anys,

després d’estar tancats en espais reduïts sense finestres.

Amb les mateixes persones, realitzant les mateixes rutines dia rere dia

amb poc contacte des del món exterior,

i moltes coses per les quals preocupar-se.

Igual que els científics antàrtics o el personal dels submarins,

seran sotmesos a un intens cribatge psicològic

per assegurar-se que són prou resistents mentalment per suportar aquest estil de vida durant diversos anys.

Establir la primera infraestructura real a Mart serà un treball extremadament exigent

que només un grup de gent molt determinada i competent pot fer.

Per sort, en tenim prou d’aquests a la Terra.

I aquí ho teniu!

Una petita base a Mart que sobreviurà durant almenys unes dècades,

sempre que obtingui un subministrament constant de recursos,

recanvis, combustible nuclear i tripulacions de la Terra.

Per desgràcia, Mart i la Terra estan separats per milions de quilòmetres

i períodes orbitals que només deixen una estreta finestra de viatge cada dos anys.

Si hi ha una emergència a la colònia,

la Terra no podria ajudar fins que s’obrís la finestra de viatge següent.

Els rescatadors podrien arribar a un planeta ple de cadàvers.

L’assentament de Mart serà el desafiament més difícil que hem tingut.

Serà un treball horrible per establir la infraestructura que necessitem.

Però som tossuts, i ens agradaen els desafiaments extrems.

Si impulsem la segona fase de la colonització, tot és possible.

Ciutats que il·luminin la fosca nit marciana,

un punt d’enllaç per viatjar entre els planetes,

indústries establint-se en òrbita

terraformar un veritable futur multiplanetari.

Anar a Mart és difícil, però val la pena.

I si tenim sort, podríem viure el temps suficient per veure-ho passar

i animar a les persones que assumeixin aquests desafiaments

en benefici de tots nosaltres.

Esbrinar coses complexes és una de les millors sensacions que hi ha.

Especialment si no ho has de fer tot sol.

Els nostres amics de Brilliant et poden ajudar amb aquesta part!

Brillant és un lloc web per resoldre problemes amb un enfocament pràctic.

En lloc de deixar caure conceptes difícils davant teu,

t’ajuden a desentranyar-los de mica en mica i arribar a una conclusió interessant.

D’aquesta manera, la ciència es converteix en una cosa que fas de forma activa, i no només en sents a parlar.

Amb Brillant, pots realitzar

dotzenes de cursos i trencaclosques interessants sobre temes,

com l’energia solar, la gravetat i l’astronomia.

Si visites brilliant.org/nutshell, o fas clic a l’enllaç de la descripció,

pots registrar-te gratuïtament i aprendre tot tipus de coses.

I, com a bonificació per als espectadors de Kurzgesagt,

les primeres 688 persones també obtindran un 20% de descompte en la seva tarifa anual.

Amb Brillant, acabes el dia una mica més intel·ligent.

I no hi ha pols de Mart per fer-hi front.

Us ho prometem!

Mai no en tens prou de Mart?

També hem realitzat un pòster al respecte.

Pots aprendre més sobre les penúries de la colonització de Mart,

o simplement mirar els bonics colors.

¡Pots obtenir-lo aquí!