Video

Transcripció

Imagina’t un futur en que la teua torradora preveu quin tipus de pa torrat vols.

Durant el dia, escaneja internet per a trobar nous tipus interessants de torrar pa.

Potser et pregunta pel teu dia i vol parlar sobre noves fites en tecnologia de pa torrat.

En quin nivell es tornaria una persona?

En quin punt et preguntaries a tu mateix si la teua torradora té sentiments?

Si fora així, desendollar-la seria assassinat?

I encara seria de la teua propietat? Ens voriem obligats a donar a les nostres màquines drets?

La intel·ligència artificial (IA) ja està per tot arreu al teu voltant.

S’assegura de que estos prestatges estiguen abastits amb prou menjar,

et dona la publicitat correcta a internet, i fins i tot podries haver llegit una història escrita sencera per una màquina.

Ara mateix mirem robots de chat com Siri i ens riem de les seues emocions simulades primitivament,

però pareix que haurem de tractar amb éssers que fan difícil dibuixar la línia

entre humanitat real i simulada.

Existixen màquines que meresquen drets?

Probablement, encara no. Però si arriben, no estarem preparats per a això.

Molta de la filosofia del dret no està preparada per a tractar amb el cas d’una IA.

La majoria de les demanes de drets, per a humans o animals, estan centrades en una qüestió de consciència.

Malauradament, ningú sap què és la consciència.

Alguns pensen que és inmaterial, altres un estat de la matèria, com el gas o el líquid.

A falta d’una definició precisa, tenim un coneixement intuitiu de la consciència perquè la experimentem.

Som conscient de nosaltres mateixos i el nostre voltant i sabem com se sent la inconsciència.

Alguns neurocientífics creuen que qualsevol sistema prou avançat pot generar consciència.

Per tant, si el hardware de la teua torradora fora prou poderós, podría tonar-se autoconscient.

Si ho fa, mereixeria drets?

Espera, no tan ràpid. El que definim com a “drets” tindria sentit per a ella?

La consciència autoritza als éssers a tindre drets perquè els dona la capacitat de patir.

Això vol dir no només la capacitat de patir dol, sino també d’ésser-ne conscient.

Els robots no patixen, i probablement no ho faran llevat de que els programem per a això.

Sense dol o plaer no hi ha preferència i els drets no tenen trellat.

Els nostres drets humans estan molt ligats a la nostra programació, per exemple no ens agrada el dol

perquè els nostres cervells s’han desenvolupat per a mantindre-nos vius.

Per a aturar-nos a l’hora de tocar el foc, o per a fer-nos córrer de depredadors.

Així que hem creat drets per a defensar-nos de les vulneracions que ens fan mal.

Fins i tot drets més abstractes com la llibertat tenen la seua arrel en la manera en que els nostres cervells estan connectats

per a detectar allò que está bé o està mal.

A una torradora que no es pot menejar li importaria estar tancada a una caixa?

Li importaria que la desmuntaran si no tinguera por de la mort?

Li importaria que la insultaren si no necessitara autoestima?

Però i si programem els robots per a sentir dol i emocions?

Per a preferir justícia sobre injustícia, plaer sobre dol i ser-ne conscients?

Els faria prou humans?

Molts especialitzats en tecnologia creuen que hi haurà una explosió tecnològica

quan la IA puga aprendre i crear les seues pròpies intel·ligències artificials,

fins i tot més intel·ligents que elles mateixes.

Arribats a este punt, la qüestió sobre com estan programats els nostres robots estarà fora de control.

I si una IA trobara necessari programar l’habilitat de sentir dol,

igual que la biologia de l’evolució ho trobà necessari en la majoria de creatores vivents?

Mereixen els robots eixos drets?

Però potser hauriem d’estar menys preocupats sobre el risc que les super-intel·ligències ens suposarien,

i preocupar-nos més pel perill que posem nosaltres en elles.

La nostra identitat humana sencera està basada en la idea de l’excepcionalitat humana,

que som flocs de neu especials i únics, autoritzats per a dominar el món natural.

Els humans tenim una història de rebutjar que altres éssers són capaços de patir com ho fan.

En mig de la Revolució Científica, René Descartes digué que els animals eren mers autòmates, robots si ho preferixes.

Per tant, insultar un conill era tan moralment repugnant com punxar un animal disecat.

I molts dels majors crims de la humanitat estaven justificat pels seus perpetradors

amb l’excusa de que les víctimes eren més animals que persones civilitzades.

Fins i tot és més problemàtic el fet de que tenim interés econòmic en rebutjar els drets dels robots.

Si podem obligar a una IA que sent (probablement per mig d’un programa de tortura) a fer el que volem,

el potencial econòmic és il·limitat.

Ho hem fet abans, al cap i a la fi.

La violència ha estat utilitzada per a forçar els nostres companys humans a treballar.

I mai hem tingut problemes a l’hora d’arribar a justificacions ideològiques.

Els esclavistes deien que l’esclavitut beneficiava els esclaus: els donava sostre i els ensenyava cristiantat.

Els homes que estaven en contra de que votaren les dones deien que era pel propi interés de les dones deixar les decissions difícils pels homes.

Els grangers diuen que cuidar d’animals i alimentar-los justifica la seua mort prematura per a les nostres preferències alimentàries.

Si els robots pugueren sentir, no hi hauria manca d’arguments per a aquells que diuen

que deurien romandre sense drets, sobretot per part d’aquells que se’n aprofiten.

Les IA generen qüestions sèries sobre fronteres filosòfiques.

El que podem preguntar si els robots que senten són conscients o mereixen drets,

ens força a plantejar-nos qüestions bàsiques com què és el que ens fa humans o què ens fa meréixer drets.

Malgrat allò que pensem, la qüestió hauria de ser resolta en el futur.

Què haurem de fer si els robots mamprenen a demanar-nos els seus propis drets?

Què poden ensenyar-nos sobre nosaltres mateixos els robots en demanant drets?

Els nostres amics de Wisecrac feren un vídeo explorant esta qüestió utilitzant la filosofia de Westworld.

Wisecrack examina la cultura popular d’una manera única i filosòfica.

Fes clic ací per a vore el vídeo i subscriure’t a llur canal.