Video

Transcripció

Les societats humanes són extremadament complexes i fràgils,

construïdes damunt diversos pilars.

Un d’ells és l’abella.

Un de cada tres àpats que fem els humans la fan possible les abelles.

Són tan importants, que si totes les abelles morissin,

també ho farien milers de plantes,

la qual cosa faria que milions de persones patissin fam els anys següents.

A més, les abelles tenen un immens impacte econòmic.

El valor monetari de les plantes polinitzades per elles cada any

és d’uns 265 mil milions de dòlars.

Els aliments que donem per descomptat deixarien d’existir sense elles,

o hi hauria un descens massiu de la producció.

Aliments com ara pomes, cebes, carbasses, i també plantes que s’utilitzen per alimentar el bestiar

i són per tant molt importants per a la carn i la llet.

Sovint es menciona la cita d’Einstein:

“Si les abelles moren, els humans ho faran pocs anys més tard”.

De fet, probablement no ho va dir,

però la frasse pot tenir part de veritat.

És preocupant, però les abelles han començat a desaparèixer.

Han mort milions de ruscos els darrers anys.

Els apicultors arreu del món han vist un descens anual del 30 al 90% a les seves colònies.

Només als Estats Units, les abelles estan disminuint

dels 5 milions de ruscos l’any 1988 fins als 2,5 milions d’avui.

Des del 2006, un fenòmen anomenat “síndrome del despoblament dels ruscos”

ha afectat les abelles a molts països.

I no estem del tot segurs de què ho causa.

Només sabem que és prou seriós.

A les darrers dècades, les abelles han viscut una invasió d’enemics molt perillosos.

Paràsits sortits d’una pel·lícula de terror, com Acarapis woodi,

àcars microscòpics que infecten la tràquea (el tub respiratori) de les abelles.

Hi ponen els seus ous i es nodreixen dels fluids de les seves víctimes,

afeblint-les considerablement i passant tota la seva vida dins les abelles.

O la Varroa destructor, un nom apropiat perquè només es reprodueixen

als ruscos d’abells i són un dels majors enemics de les abelles.

La famella d’aquest àcar entra a la cel·la de cria, i pon ous sobre la larva de l’abella

abans que es torni en pupa, i

abans que les abelles cobreixin la cel·la amb una capa de cera.

Els ous eclosionen, i els nous àcars i la seva mare s’alimenten de l’abella que està creixent

dins la seguretat de la cel·la tancada.

Normalment l’abella no mor en aquesta fase, només es torna dèbil

i així té prou força per rompre la capa de cera

i lliurar-se de la cel·la.

Quan ho fa, allibera l’àcar mare i les seves noves criatures de la cel·la,

i així es poden escampar per tot el rusc,

tornant a començar el procés en un cicle d’uns deu dies.

El seu nombre creix de forma exponencial, i al cap d’uns mesos,

això pot portar a la destrucció de tot el rusc.

Un cop han sortit de la cel·la, els àcars adults també xuclen els fluids corporals de les abelles

i les debiliten considerablement.

Per posar-ho encara pitjor, també transmeten virus que encara fan més mal a les abelles

i poden causar defectes congènits com ara ales inútils.

Però també hi ha altres amenaces, com ara els virus i els fongs.

En circumstàncies normals, aquests fenòmens haurien d’estar controlats

i no són suficients per explicar

l’horrible nivell de mortalitat de les abelles.

En els darrers anys, s’han introduït nous insecticides

que són letals per a les abelles.

Els neonicotinoides, una família de composts semblant a la nicotina,

van ser aprovats a principis dels anys 90 com a alternativa a productes com el DDT.

Ataquen els insectes fent malbé el seu sistema nerviós.

Avui en dia són els insecticides més utilitzats del món.

Globalment, se’n van vendre 1.500 milions d’euros el 2008,

que representa un 24% del mercat mundial d’insecticides.

L’any 2013, els neonicotinoides es van fer servir als Estats Units a un 95% dels camps de blat de moro i canola,

i també a la gran majoria de fruites i verdures

com ara pomes, cireres, préssecs, taronjes, móres, verdures de fulla, tomàtecs, patates

grans de cereal, arròs, fruits secs, raïm, i molts d’altres.

Les abelles entren en contacte amb la toxina

quan recullen pol·len o a través d’aigua contaminada,

i sovint en porten dins el rusc,

on es pot acumular i destruir poc a poc la colònia sencera.

La toxina ataca les abelles de vàries maneres horribles.

Si les dosis són prou altes, causa ràpidament convulsions, paràlisi i mort.

Però pot ser fatal fins i tot en petites dosis.

Pot fer que les abelles oblidin com navegar pel món,

i així les abelles es perden i moren soles, separades del seu rusc.

Si això passa prou sovint, un rusc pot perdre la capacitat d’autosostenir-se.

Sabem que els neonicotinoides són dolents per a les abelles

i que ens cal urgentment trobar-hi una alternativa,

però es poden guanyar milers de milions de dòlars si es retrassa.

Hi ha estudis patrocinats per l’indústria química que semblen demostrar per art de màgia

que la toxicitat a les abelles és molt menor, en comparació amb els que realitzen científics independents.

Hi ha encara més factors que contribueixen a la desaparició de les abelles,

com un excés d’uniformitat genètica, els monocultius,

una mala nutrició per causa de la superpoblació, estrès per causa de l’activitat humana,

i altres pesticides.

Cada un d’aquests factors per sí sol és un gran problema per a les abelles,

però tots junts, probablement expliquen el síndrome del despoblament dels ruscos.

Com que els paràsits s’han fet més forts en les darrers dècades,

les abelles han de lluitar per sobreviure.

Seria una catàstrofe si perdessin aquesta batalla.

Aquest és un problema que hem de resoldre si volem continuar vivint

amb abundància i diversitat relativa d’aliments.

La humanitat està profundament connectada amb la Terra i amb els altres éssers que hi viuen,

malgrat pretenem que això no és així.

Hem de cuidar millor el nostre medi ambient,

si no per conservar la bellesa de la natura, al menys per garantir la nostra pròpia supervivència.

Aquest vídeo està recolzat per l’Acadèmia Australiana de Ciències,

que promou i dóna suport a l’excel·lència a les ciències.

Trobareu més informació a www.nova.org.au

Ha estat un plaer treballar amb ells, així que aneu a veure la seva pàgina.

Els nostres vídeos també els fa possibles el vostre suport a Patreon.com

Recentment hem assolit una fita important,

i per això hi haurà un altre vídeo el mes de Juliol.

Si ens vols donar suport i formar part de l’exèrcit d’ocells de Kurzgesagt,

entra a la nostra pàgina de Patreon!

Fa poc, el canal de Youtube Field Day ens va donar l’oportunitat

de fer una cosa diferent: un breu vídeo sobre Game of Thrones.

El trobareu al seu canal.

[Subtítols: Rafa Ribas]