Video

Transcripció

Ser un ciutadà de la Unió Europea

significa que molts aspectes de les nostres vides

estan regulats per una entitat estranya.

Sembla que una burocràcia enorme prengui les decisions per sobre nostre.

Molts europeus pensen

que el seu vot en les eleccions de la UE no compta

i que la UE no és democràtica.

Com de democràtica és la UE realment?

I, serveix realment per alguna cosa el teu vot?

En els estats democràtics

les polítiques públiques es basen en la voluntat de les persones.

Però les persones

no són una cosa homogènia.

Una multitud de grups diferents es barallen per la influència i el poder

per establir lleis i normes que els beneficin.

En una democràcia funcional,

hi ha controls i comprovacions

que se suposa que creen un ambient just

on es poden lliurar aquestes batalles.

Els límits en les legislatures eviten que alguns grups es mantinguin en el poder durant massa temps.

Però tot això acaba en les nostres fronteres.

La política internacional no és democràtica,

sinó que és anàrquica.

No hi ha cap autoritat central suficientment poderosa per garantir justícia o fer complir les lleis,

per això l’única llei és la del més fort i l’anarquia.

Així doncs, durant la major part de la història de la humanitat,

els països poderosos han pres el que volien dels altres,

ja sigui mitjançant l’extorsió

o bé mitjançant la violència.

Després de la Segona guerra mundial,

es van fundar les Nacions Unides per superar aquesta anarquia

establint regles sobre com s’haurien de comportar els països.

Però ja que l’ONU virtualment no té poder

i els seus membres sovint tenen interessos contraris,

sovint és ignorada educadament.

La UE és una construcció que prova de tenir normes i lleis pels seus estats membres

que siguin realment aplicables,

ja que la Cort Europea de Justícia té la capacitat de prendre decisions vinculants.

Originàriament,

la UE es va fundar per mantenir la pau

entre les nacions europees

i per la prosperitat del continent.

Però també com un intent de guanyar poder internacional per als seus membres.

És com un super estat

i s’està esforçant per ser democràtic i estar legitimat per tots els seus ciutadans.

Per tal de fer-ho,

ha de resoldre el problema de tenir múltiples actors amb interessos diferents.

Excepte que els seus membres són països amb prioritats molt diferents.

Doncs

com funciona això?

Ja que la UE és ridículament complexa

i els polítics són encara pitjor que els científics per posar noms a les coses,

ho simplificarem tot enormament

i omitirem molts detalls.

Pots trobar més informació i explicacions a les nostres fonts.

val doncs,

si vols crear una unió democràtica

de nacions independents,

tens dues opcions.

Primera:

Deixar votar a tothom pels seus polítics nacionals,

qui aleshores prenen decisions per la Unió Europea junts.

O,

segona:

Deixar votar directament a cada ciutadà

per a una institució independent

capaç de prendre decisions vinculants.

Les dues opcions tenen els seus punts forts i febles,

i la UE ha acabat tenint una barreja de les dues.

Juntament amb la Cort Europea de Justícia,

hi ha quatre institucions principals de les quals parlarem avui.

El Consell Europeu,

format pels caps de govern o d’estat dels països membres.

El Consell de la Unió Europea,

amb ministres dels països membres.

El tercer es la Comissió Europea,

que és el govern de facto de la UE,

contenint un Comissari per cada estat membre.

I, per últim,

el Parlament Europeu.

El Parlament és l’única part de la UE

escollida directament per tu, estimat ciutadà,

en les eleccions europees.

En principi, totes aquestes institucions de la UE tenen origen en el teu vot directe o indirecte,

a nivell nacional o a nivell de la UE.

Però alguns tenen més poder que altres.

Per exemple,

votes pel teu representant nacional

i, per tant, contribueixes en la formació del govern nacional,

el cap d’estat del qual tindrà un lloc en el Consell Europeu.

Aquests líders escullen el president de la Comissió de la Unió Europea i els seus respectius comissaris,

que són, eventualment, confirmats pel Parlament Europeu.

Així doncs, això és una mena de democràcia indirecta.

No votes directament per la Comissió,

sinó que votes per la gent que la nomena

i per aquella gent que la confirma i la controla.

Així doncs, de fet,

2,5 sobre 4 de les principals institucions de la Unió Europea

depenen dels governs dels seus estats membres.

Però ja que tu, com a ciutadà, només pots votar pel Parlament Europeu,

la pregunta és:

“Com de poderós és?”

Quanta influència tenen els nostres vots?

El Parlament Europeu va començar amb molta poca influència,

però s’ha tornat més i més poderós en les últimes dues dècades.

Avui en dia ha d’aprovar les noves lleis,

que poden ser vinculants pels països membres.

També vota com es gasta el pressupost de la UE

i sobre tractats internacionals.

Tot això fa que el Parlament sigui molt poderós

i, per tant, el teu vot és molt influencial,

fins i tot a nivell internacional.

Comparant-ho amb els parlaments nacionals, tanmateix, encara manca un poder important.

El Parlament de la UE no pot proposar lleis noves pel seu compte oficialment,

cosa que és sovint l’essència de l’argument que la UE no és prou democràtica

i que el Parlament Europeu hauria de tenir més influència.

Ara mateix, els governs dels estats membres controlen bastant la Unió Europea.

Donant més poder al Parlament s’aconseguiria, en termes generals, fer més democràtica la UE,

però també prendria poder als estats membres.

No està clar quina és la millor opció.

Al final, són els estats membres i nosaltres, els ciutadans, qui escollim com s’hauria de desenvolupar l’Unió.

D’acord, doncs, podem treure’n cap conclusió d’això?

En general,

la UE no és tan democràtica com la majoria dels seus estats membres.

Però és democràtica.

Si no t’agraden les decisions que prenen,

com per exemple respecte el copyright,

pots buscar quins representants van votar-les i fer-los fora.

Les dificultats per fer-la més democràtica

estan sovint lligades a qui té poder sobre què.

La UE continua canviant.

I tu, estimat ciutadà,

no estàs votant tan sols les polítiques actuals,

sinó que també com es veurà el sistema en un futur.

Hi ha molts partits i polítics que prometen fer més fort el Parlament Europeu i,

per tant, fer més fort el teu vot.

Altres volen que es quedi tal com està ara

o fins i tot disminuir-ne la força.

Ets tu qui decideix

allò que creus millor pel futur de la Unió Europea.

Actualment, és igual d’important per les europees qui votes a casa,

ja que aquesta és la gent que té la màxima influència en la Unió Europea ara mateix.

Opinió:

A casa també és on sovint s’usa la UE com a cap de turc.

Als poltítics,

sobretot abans de les eleccions nacionals,

els agrada fer veure que la UE és tota poderosa

i barreja i crea regles i lleis per sobre dels governs i dels ciutadans.

Encara que, sovint, ells són directament responsables d’allò que fa la UE.

La democràcia és molesta

i complicada,

i sovint molt avorrida.

En la Unió Europea

encara més que en els estats membres.

Però,

votar i interessar-se per com les nostres institucions polítiques canvien i es desenvolupen

és una de les coses més poderoses que poden fer com a ciutadans.

Els últims anys ens han ensenyat coses extremes que poden passar a través de les eleccions.

Hem de decidir si volem ser una part activa d’aquest procés.

Si no volem participar en la lluita pel poder que és la política, altres ho faran.

I pot ser que el que decideixin per nosaltres no ens agradi.

Ja que Europa és un tema important per nosaltres,

hem traduït aquest vídeo al màxim de llengües europees possibles.

Un parell de YouTubers europeus ho han narrat

i ho han pujat al seu propi canal.

Gràcies al Funk

i a tots els YouTubers que ens han ajudat.

Pots trobar una llista de reproducció amb les versions en tots els idiomes a la descripció.