Video

Transcripció

Què pensarieu si us diguéssim que la humanitat actualment està fent

un esforç conjunt per a dissenyar el super-bacteri perfecte.

Un bacteri que pogués matar centenars de milions de persones?

Bé, està passant ara mateix.

Estem en el procés de crear un super-bacteri.

Els bacteris són dels organismes més antics del planeta.

Són mestres de la supervivència i la cosa més petita que considerem viva

i es poden trobar arreu.

La majoria de bacteris són inofensius.

El teu cos n’allotja bilions i t’ajuden a sobreviure.

Però n’hi ha que ens poden envair, multiplicar-se i matar-nos

Milions de persones morien per infeccions bacterianes.

Fins que vam desenvolupar una super arma, els antibiòtics.

Juntament amb les vacunes van revolucionar la medecina

i van salvar milions de vides.

Els antibiòtics maten la immensa majoria dels bacteris susceptibles prou ràpid

i tan sols en deixen vius un quants

que el nostre sistema immunitari elimina fàcilment.

Com s’ho fan els antibiòtics?

Imagina un bacteri com una màquina molt complexa

amb milers de processos complexes que el mantenen viu i actiu.

Els antibiòtics desorganitzen aquest complexa maquinària,

per exemple, interferint en el seu metabolisme,

o alentint-ne significativament el creixement, cosa que els fa menys perillosos.

Altres antibiòtics ataquen l’ADN i eviten que es reprodueixin,

cosa que n’atura la multiplicació i acaba per matar-los.

O tan sols n’esquinça la paret exterior i l’esmicola,

de manera que l’interior s’escampa i el bacteri mor ràpidament.

Tot això sense molestar les cèl·lules del nostre cos.

Però ara, l’evolució ho està fent més difícil.

Per pur atzar, una petita minoria dels bacteris que ens envaeixen

poden haver evolucionat i trobat una manera de protegir-se.

Per exemple, interceptant els antibiòtics

i modificant-los tot fent-los inofensius.

O invertint energia per a fer bombes que els expulsin

abans que els puguin fer mal.

Uns quants bacteris immunes no són un gran problema,

perquè el sistema immunitari se’n pot fer càrrec.

Però si s’escapen, poden escampar la seva immunitat.

Com poden fer-ho?

Per començar, els bacteris tenen dos tipus de ADN:

El cromosoma i unes petites parts flotants anomenades plàsmids.

Els bacteris poden connectar-se i intercanviar aquests plàsmids

per intercanviar habilitats útils

Així, la immunitat es pot escampar ràpidament per una població.

O, en un procés anomenat transformació, els bacteris poden recol·lectar bacteris morts

i obtenir-ne fragments d’ADN.

Això funciona fins i tot entre bacteris d’espècies diferents

i pot originar super-bacteris immunes a múltiples antibiòtics.

Ja n’existeixen uns quants al món.

En especial, els hospitals en són el planter perfecte.

Els humans tenim poca memòria.

Hem oblidat els horrors de l’era pre-antibiòtica.

Actualment tractem aquesta medecina tan poderosa com una simple mercaderia

en lloc de com a fita científica, que va marcar un abans i un després.

Això ha produït una estranya paradoxa.

Centenars de milions de persones encara no tenen accés

als antibiòtics als països emergents,

mentre que en altres parts del món es prescriuen massa a la lleugera

i es fan servir sense mesura.

Els antibiòtics haurien de ser una medicina d’últim recurs,

no una cosa que et prens per un refredat emprenyador.

Un altre problema seriós és l’ús que se’n fa en la producció de carn.

Ara mateix, la humanitat manté

entre 20 i 30 milers de milions de caps de bestiar.

Per fer la carn més econòmica, molts animals es crien en condicions horribles,

en espais estrets i en condicions poc higièniques,

l’ambient perfecte per a les malalties.

Així doncs, a molts animals se’ls dóna antibiòtics per a matar tants bacteris com és pugui

i evitar que emmalalteixin.

Perquè una hamburguesa amb formatge ha de costar un dolar.

Com era d’esperar, a conseqüència d’aquest sistema

hem creat més i més bacteris

que són resistents als antibiòtics.

Per impedir això, utilitzem antibiòtics diferents

i tenim una altra arma secreta: hi ha antibiòtics específics

que eliminen els bacteris que han desenvolupat resistències.

Hi ha estrictes normes d’utilització per tal d’evitar la creació d’un super-bacteri.

O això és el que creiem.

A finals del 2015, van arribar notícies esgarrifoses des de la Xina.

Es va descobrir una resistència a la Colistina,

un antibiòtic d’últim recurs.

La colistina és una antiga medicina poc usada ara perquè perjudica el fetge.

Per tant hi havia pocs bacteris resistents, cosa que la convertia

en un gran antibiòtic de darrer recurs per a certes infeccions hospitalàries

on cal lluitar contra bacteris resistents a molts altres antibiòtics

La resistència a la colistina és una notícia molt i molt dolenta.

Podria destruir la última línia de defensa i conduir a la mort a molta gent.

Com ha pogut passar?

Durant molts anys s’havia subministrat colistina a milions de porcs de les granges xineses.

I van aparèixer bacteris resistents que es van escampar primer entre els animals

i després cap als humans, sense que ens n’adonéssim.

En un dia qualsevol hi ha més de 100.000 vols a la Terra

que connecten totes les persones de la terra.

Tot creant el món modern, també hem construït la infraestructura

per a una perillosa pandèmia.

Però encara no ens hem d’espantar.

Els bacteris evolucionen, els humans fem recerca, i es desenvolupen nous antibiòtics

a mesura que els antics queden obsolets. La tecnologia avança contínuament.

El problema és real i seriós, però la lluita és lluny d’acabar-se.

Si la humanitat juga bé les seves cartes, potser resultarà que, al capdavall,

els super-bacteris no són tan “súper” al final.

Aquest vídeo ha sigut possible gràcies al suport de Patreon.com

i una subvenció de la Fundació Bill and Melinda Gates.

Si ens vols recolzar per a fer més vídeos,

podeu comprar un pòster de Kurzgesagt o una tassa o fer una donació a Patreon.

Moltes gràcies per la vostra ajuda!

Subtitulat al català per Milai i revisat per Marc Isbert.