🎁Amazon Prime 📖Kindle Unlimited 🎧Audible Plus 🎵Amazon Music Unlimited 🌿iHerb 💰Binance
Video
Transcripció
3 raons per les quals hauriem de deixar de fer servir l’energia nuclear.
- La proliferació de les armes nuclears
La tecnologia nuclear va fer una forta entrada a l’escena mundial
només un any després de la primera prova nuclear del món
el 1944.
Dues grans ciutats van quedar destruïdes per només dues bombes.
Després d’això, la tecnologia dels reactors nuclears ha evolucionat lentament fins a ser un mitjà
per crear electricitat però sempre ha estat íntimament relacionada amb
la tecnologia de les armes nuclears.
És gairebé impossible de desenvolupar una arma nuclear sense
la tecnologia dels reactors nuclears.
De fet, el Tractat de No-Proliferació Nuclear té l’objectiu de difundir
la tecnologia dels reactor nuclear
sense difundir les armes nuclears, amb un èxit limitat.
Durant quaranta anys, cinc països han creat les seves pròpies armes
amb l’ajuda de la tecnologia dels reactors nuclears.
La qüestió és que és molt difícil distingir
un programa d’armes nuclears d’un ús pacífic de l’energia nuclear.
Als anys setanta els grans poders nuclears venien feliçment tecnologia pacífica a
països més petits que després desenvolupaven les seves pròpies armes.
El camí cap a les mortíferes armes nuclears sempre està pavimentat per reactors nuclears pacífics.
- Residus nuclears i contaminació
Els residus nuclears no només són radioactius,
sinó que també contenen químics extremadament tòxics com el plutoni.
Perd la seva toxicitat lentament després de desenes de milers d’anys
i també hi ha un procés anomenat “reprocessar”
que consisteix en l’extracció del plutoni del combustible utilitzat.
Es pot fer servir amb dos objectius: per crear armes nuclears
o per reutilitzar-lo com a combustible, però molt poc se’n fa servir per a combustible
perquè no tenim els reactors idonis per fer-ho. Un miligram
et mataria. Uns quants quilos fan una bomba atòmica. Fins i tot
un país gens sospitós com Alemanya
posseeix literalment tones d’aquest material per tot arreu, només perquè reprocessar
semblava una bona idea fa algunes dècades.
I on van a parar tots els residus? Després que prohibissin llençar-los al mar
hem intentat enterrar-los, però no podem trobar un lloc per emmagatzemar-los
segur durant desenes de milers d’anys.
Més de trenta països operen uns quatre-cents reactors
i gestionen uns centenars de milers de tones de residus nuclears
i només un actualment es planteja seriosament obrir
un magatzem permanent de residus: la petita Finlàndia.
- Accidents i catàstrofes
Durant els més de seixanta anys d’ús d’energia nuclear hi ha hagut set accidents greus
a reactors o a instal·lacions de residus nuclears. Tres, en gran part, es van poder contenir
però quatre van alliberar quantitats significatives de radioactivitat
al medi ambient.
Al 1957, 1987 i 2011
grans àrees de terra a Rússia, de Ucraïna i el Japó
van ser considerades no apropiades per ser habitades durant les pròximes dècades.
Es discuteix sobre el nombre de morts però probablement en són milers.
Aquests catàstrofes van passar amb reactors nuclears de diferents tipus
a països molt diferents i algunes dècades de distància.
Si mirem les dades ens preguntarem: el deu per cent
del subministre d’energia mundial
justifica una catàstrofe devastadora cada trenta anys?
El trenta per cent justificaria un altra Fukushima i un altra Txernòbil
a alguna part del món
cada deu anys? Quina àrea hauria de ser contaminada
perquè diguéssim “ja n’hi ha prou”? On és el límit?
Hauriem de fer servir energia nuclear?
Els riscos potser compensen els beneficis i potser hauriem de parar
de pensar així
i deixar de fer servir aquesta tecnologia per sempre. Si vols sentir un altre punt de vista