Video

Transcripció

Al Desembre del 2019 les autoritats xineses

van notificar al món que un virus començava a estendre’s entre les seves comunitats.

Durant els següents mesos, es va estendre a d’altres països, doblant-se els casos en qüestió de dies.

Aquest virus es el Síndrome Respiratori Sever Agut Coronavirus 2

que causa la malaltia Covid-19 i que tothom simplement anomena coronavirus.

Què passa en realitat quan infecta un humà i que hauríem de fer tots?

Un virus es al cap i a la fi solament un envoltori que conté material genètic i unes quantes proteïnes, podríem argumentar que ni tan sols es viu.

Únicament es pot replicar a sí mateix introduint-se en una cèl·lula viva.

Corona pot propagar-se mitjançant les superfícies,

però encara no està massa clar quant de temps pot romandre sobre elles.

El seu mecanisme principal de transmissió sembla ser a partir de petites gotes quan la gent tus, o si toques a algú que està infectat i després la teva cara,

per exemple fregant els teus ulls o nas.

El virus comença el seu viatge aquí, i després es deixa portar com un polissó, aprofundint al cos.

La seva destinació son els intestins, la melsa o els pulmons, on pot tenir el seu efecte més dramàtic.

Tan sols uns quants virus corona poden causar una situació bastant greu.

Els pulmons es troben recoberts per milions de cèl·lules epitelials.

Aquestes son les cèl·lules frontereres del teu cos, recobrint els teus òrgans i mucosa, esperant a ser infectades.

Corona connecta amb un receptor específic a les membranes de les seves víctimes, per tal d’injectar el seu material genètic.

La cèl·lula, ignorant què està passant, executa les noves instruccions, que son bastant simples:

copiar i reacoblar.

S’omple de més i més còpies del virus original fins que arriba a un punt crític on rep una ordre definitiva,

autodestruir-se.

La cèl·lula pateix quelcom semblant a un esfondrament, deixant anar noves partícules de corona preparades per atacar noves cèl·lules.

El nombre de cèl·lules infectades augmenta exponencialment.

Després d’uns 10 dies, milions de cèl·lules del cos es troben infectades, i bilions de virus pul·lulen els pulmons.

El virus encara no ha provocat massa danys, però està a punt de deixar anar una autèntica bèstia sobre teu,

el teu propi sistema immunitari.

El sistema immunitari, tot i que està per protegir-te, pot ésser en realitat bastant perillós per un mateix i necessita una autoregulació acurada.

A la mateixa vegada que les cèl·lules immunitàries arriben als pulmons per tal de combatre el virus, Corona infecta algunes d’elles i provoca confusió.

Les cèl·lules no tenen orelles ni ulls.

Es comuniquen principalment mitjançant petites proteïnes informadores anomenades citocines.

Pràcticament totes les reaccions immunes importants son controlades per elles.

Corona provoca que les cèl·lules immunitàries reaccionin en excés i es podria dir que fan una crida a l’assassinat sagnant

causant en el sistema immunitari un frenesí combatiu, que hi envia molts més soldats dels que hi deuria, malbaratant els recursos i provocant danys.

Son dos tipus particulars de cèl·lules les que infligeixen estralls

Primerament, els neutròfils, que son molt bons a l’hora de matar coses, incloses les nostres cèl·lules.

A mesura que hi arriben a milers, comencen a segregar enzims que destrueixen tant amics com a enemics.

L’altre tipus important de cèl·lules que entren en frenesí son les cèl·lules T assassines, que normalment ordenen a les cèl·lules infectades que es suïcidin de forma controlada.

Com estan confoses, comencen a ordenar a cèl·lules sanes que es matin a elles mateixes també.

A mida que hi arriben més i més cèl·lules immunitàries, més danys provoquen, i més quantitat de teixit pulmonar sa maten.

Això inclús pot tornar-se tant greu que pot provocar danys permanents irreversibles, que porta a minusvalideses de per vida.

A la majoria de casos, però, el sistema immunitari pren lentament el control de nou.

Mata a les cèl·lules infectades, intercepta els virus que intenten infectar-ne de noves i neteja el camp de batalla.

La recuperació comença.

La majoria de persones infectades per Corona el patiran amb símptomes relativament lleus.

Però molts casos es poden tornar severs o inclús crítics.

No en sabem el percentatge perquè no tots els casos son identificats,

però es segur dir que en son molts més que amb la grip. Als casos més greus,

milions de cèl·lules epitelials han mort i amb elles, la capa protectora dels pulmons ha desaparegut.

Això vol dir que els alvèols (petits sacs a on esdevé la respiració) poden ser infectats per bacteris que normalment no suposarien cap problema.

Els pacients agafen una pneumònia.

La respiració es torna més dificultosa o inclús falla, i els pacients necessiten ventiladors per sobreviure.

El sistema immunitari ha lluitat a màxima capacitat durant setmanes i fabricat milions d’armes antivirals.

I a mida que milers de bacteris es multipliquen ràpidament, es troba aclaparat.

Passen a la sang i envaeixen la resta del cos i si això passa, la mort es molt probable.

El virus Corona is habitualment comparat amb el de la grip, però en realitat es molt més perillós.

Encara que la taxa de mortalitat es difícil de determinar durant una epidèmia en curs, sabem del cert que es molt més contagiós i que s’estén

més ràpidament que la grip.

Hi han dos futurs per una pandèmia com la de Corona: ràpid i lent.

El futur que veiem vindrà en funció de com hi reaccionem tothom durant els dies inicials del brot.

Una epidèmia ràpida serà horrible i ens portarà moltes morts; una epidèmia lenta no serà recordada pels llibres d’història.

El pitjor escenari per una pandèmia ràpida comença amb una taxa d’infecció

molt accelerada degut a que no hi han mesures implementades per alentir-la.

Perquè es això tant dolent?

Durant una pandèmia ràpida, molta gent emmalalteix al mateix cop.

Si els nombres arriben a ser massa alts, els sistemes de salut esdevenen incapaços de gestionar-ho.

No hi han recursos, com personal mèdic o equipament com ventiladors, suficients per ajudar a tothom.

Les persones moren sense tractament.

I a mida que més treballadors de salut emmalalteixen, la capacitat dels sistemes de salut cau encara més.

Si esdevé aquest cas, s’han de prendre decisions horribles per tal de decidir qui viu i qui no.

El nombre de morts augmenta significativament durant un escenari així.

Per evitar-ho, el món (això significa tots nosaltres), necessita fer el que sigui necessari per tal de transformar-ho en una pandèmia lenta.

Una pandèmia s’alenteix amb les mesures adients.

Especialment durant la fase inicial, per tal de que tothom que emmalalteixi pugui tenir tractament i no s’esdevingui un punt de colapse amb hospitals saturats.

Ja que no tenim una vacuna per Corona, hem d’enginyar socialment

el nostre comportament, per tal d’actuar com una vacuna social. Això simplement vol dir dues coses:

1. No infectar-nos; i 2. No infectant als altres.

Tot i que sembla trivial, la millor cosa que pots fer es rentant-te les mans.

El sabó es de fet una eina poderosa.

El coronavirus es troba encapsulat a l’interior del que es básicament una capa de greix; el sabó trenca aquest greix i deixa el virus incapaç d’infectar-te.

També torna les teves mans relliscoses, i els moviments mecànics al netejar-se, n’arrenquen els virus.

Per fer-ho adequadament, neteja les teves mans com si haguessis trinxat uns “jalapeños” i després volguessis posar-te lents de contacte.

La següent mesura es el distanciament social, que no es una experiència agradable,

però una bona cosa a fer. Això vol dir: ni abraçades ni encaixar les mans.

Si pots romandre a casa, fes-ho per tal de protegir aquells que necessiten ser-hi fora per tal de que la nostra societat funcioni: des de metges

a caixeres, o agents de policia. Tu depens de tots ells; ells depenen de que tu no emmalalteixis.

A un nivell més alt, hi han quarentenes, que poden significar diverses coses, des de restriccions a viatjar o ordres d’estar-se a casa pròpiament dites.

Les quarentenes no son bones experiències i certament molt impopulars.

Però ens donen temps a tots, especialment als investigadors que treballen en tractaments o i vacunes, un temps crucial.

Per tant si ets posat sota quarentena, deuries entendre el perquè, i respectar-ho.

Res d’això es divertit. Però mirant-ho amb perspectiva, es un preu a pagar molt baix.

El resultat de com les pandèmies acaben, es com comencen; si ho fan ràpidament amb una corba pronunciada, acaben malament.

Si comencen lentament, amb una corba no tant pronunciada acaben més o menys bé. I, en aquest mateix moment,

realment ho tenim a les nostres mans.

Literalment… i

figurativament.

Gràcies enormes als experts que ens han ajudat precipitadament amb aquest video,

especialment Our World in Data, la publicació online per recerca i dades sobre els problemes més grans que té el món i com progressar solucionant-los.

Visiteu la seva web. També inclou una pàgina constantment actualitzada sobre la pandèmia de Corona.